Amb Erasme de Gònima un industrial català fa fortuna i es promou socialment a la Catalunya del segle XIX. Els fabricants d’indianes del segle XVIII i fins ben entrat el XIX són personatges de recursos modestos i poc qualificats en la societat barcelonina en general. Els comerciants, els propietaris i els terratinents, amb o sense títols de noblesa al darrere, tenen un status social superior.
És cert que durant el segle XVIII hi ha personatges com Canals o Canaleta, fabricants d’indianes tots dos, que guanyen diners i fins i tot en el primer cas el títol de Baró de la Vall Roja. Però no tenen continuïtat i la seva riquesa es fa i es desfà, segons la conjuntura.
Fàbrica d’estampats d’Erasme de Gònima al carrer del Carme de Barcelona. Dibuix de Lola Anglada (Visions barcelonines. Els barris de la ciutat, vol. II. F. Curet i L. Anglada, 1954). Erasme de Gònima va fer fortuna amb la seva fàbrica d’estampats i representa la promoció social de l’industrial a Catalunya.
Erasme de Gònima creà una gran empresa, guanyà molts diners i fou un dels homes més coneguts en la societat barcelonina del començament del segle XIX. Si la indústria no continuà fou per falta de voluntat dels seus successors, que es trobaren, però, amb un patrimoni importantíssim, que es mantindrà durant molts anys.
Erasme de Gònima representa també l’enllaç en el temps entre els fabricants d’indianes del segle XVIII i els estampadors del XIX, tot i que ell s’ha de classificar clarament entre els primers. No aporta cap avenç tecnològic a la fàbrica, però arriba a veure el que els seus competidors apliquen a les seves empreses.
És també el primer industrial que entra en el martirologi dels empresaris catalans. La seva mort, produïda per l’explosió d’una caldera de vapor, resulta difícil d’oblidar.
Erasme de Gònima i Passarell nasqué a Moià el 1746. El seu pare, Josep Gònima, era un teixidor de lli en aquella població. El caràcter de la població no lliga gaire amb el nom que rebé el futur industrial i que deixà als seus successors, ja que Sant Erasme, Sant Elm o Sant Telm és el patró dels navegants i dels mariners. En tot cas, un oncle seu portava aquest nom i estava establert com a comerciant a Barcelona: Erasme de Puig.
La família es traslladà a Barcelona quan el noi tenia vuit o deu anys. S’establiren en una casa de la parròquia del Pi i ell entrà a la fàbrica d’indianes de Francesc i Fèlix Magarola. Allí aprengué l’ofici i s’especialitzà en la composició de colors, que era el punt més delicat i complex de l’estampació feta a mà.
Nomenat director de la fàbrica, el 1780 decidí instal·lar-se pel seu compte. Demanà autorització a la Junta de Comerç de Catalunya, que la hi concedí, després de l’examen previ de les seves qualitats professionals. Aquest mateix any organitzà la fàbrica en el Padró, al carrer del Carme. El seu domicili particular era al costat, tal com era costum a l’època. El Raval era el barri industrial de tots aquells que buscaven una mica més d’espai per tal de fugir dels carrerons que acolliren els primers tallers al voltant de Sant Pere de les Puel·les o de Santa Maria del Mar.
La fàbrica d’indianes es convertí en una gran empresa. El producte que elaborava era venut a l’interior de l’estat i exportat a les colònies americanes. La seva protesta al govern espanyol el 1804, encapçalant un escrit contra la creació d’una fàbrica d’indianes a Mèxic, ho demostra, com també l’existència de la fragata Sant Erasme, participada per ell, que portava draps estampats al continent americà i importava cotó i productes vegetals que servien per a obtenir colorants naturals.
El Versalles de Don Erasme, com deia el Baró de Maldà. La Torre de Sant Feliu de Llobregat (Erasmo de Gónima, 1746-1821, E. de Janer).
Ca l’Erasme, al carrer del Carme, era una de les cases més conegudes de Barcelona. L’edifici tenia un gran rellotge, molt familiar per als barcelonins. El Baró de Maldà, en el seu Calaix de Sastre, es fa ressò nombroses vegades del caràcter popular del fabricant.
Fragment de Calaix de Sastre, de R. Amat i de Cortada. Curial Edicions Catalanes, vol. IV, Barcelona 1990.)
"Dia 16 de març 1798. Mes i mig o dos mesos que lo famós fabricant don Erasme Gònima té col·locat un rellotge ab campanes grossetes sobre sa casa en lo carrer del Carme, davant de Sant Llàtzer, per ús dels fabricants, quals campanes s’ouen clares en la muralla de Terra, en tot aquell tros des de Sant Pau al Seminari i més enllà; havent oït dir si voler mudar les campanes ab altres més grosses; i estes (no sé si també lo rellotge), passar-ho a sa torre immediata al poble de Sant Feliu de Llobregat, sent est l’únic fabricant que ha fet col·locar en lo terrat de sa casa un rellotge ab campanaret per dites campanes, que s’ouen bé des d’aquell tros de muralla de Terra, com jo he oït —cerca de Sant Antoni— avui tocar les dotze del migdia. I semblen, les de quarts i hores, prou sonores ; i, a mudar-les més grosses com pensa don Erasme Gònima, a reeixir bé, s’oiran de més lluny. Ab les que, i ja actualment tenim a un rellotge més en Barcelona, si que est no d’iglésia, sí que de fàbrica, de don Erasme, que vui dia es l’home del sigle."
La necessitat d’un espai que permetés el blanqueig de les teles impulsà Erasme de Gònima a la compra d’un terreny en el que ara és can Tunis i aleshores era terme municipal de Sants. Lògicament es convertirà en el Prat de l’Erasme.
L’ascensió social i econòmica queda marcada per la visita realitzada a la fàbrica per Carles IV i el futur Ferran VII, el 1802. Un cronista de l’època diu el següent:
"El dia 3 de Noviembre por la tarde fueron SS.MM. y AA. á ver la fábrica de telas pintadas de Don Erasmo Gónima, anticipándole el aviso por un Ayudante de la Plaza. Inmediatamente con tan plausible noticia dispuso se cubriese todo el piso de su fábrica por donde debian pasar SS.MM. desde la puerta de la calle hasta lo interior del patio, y tránsito que dirige a los talleres, con las piezas de pintados que tenia concluidas enteramente; y del mismo modo las escaleras y talleres de hilados el ambito del suelo se cubrió tambien de piezas en blanco, con el sentimiento de no haber tenido lugar de ponerlo todo con la decencia que deseaba su dueño á causa de la pronta llegada de SS.MM. Serenísimos Señores, príncipes de Asturias, Señores Reyes de Etruria, y Señores Infantes, que con su augusta presencia llenaron á él y á toda su familia de honor y regocijo. Recorrieron SS.MM. y AA. los talleres de la fábrica observando á los trabajadores de pintado, á los dibuxantes, pinceladores, y las máquinas de hilados, y demas obradores y operaciones relativas á todas las maniobras de la manufactura; manifestando siempre quanto se interesan en los adelantamientos de la industria nacional. Escogió la Reyna N.S. y la Serenísima Princesa de Asturias, algunas piezas de pintados: enteróse el Rey N.S. del número de gente allí ocupada, que pasan de quinientas personas entre ellas unos doscientos muchachos que en tan tierna edad aseguran su subsistencia con su trabajo. De todo se manifestaron SS.MM. muy satisfechos: dignándose mostrar el aprecio que les merecían vasallos tan útiles." (“Relación de las diversiones, festejos públicos y otros acontecimientos que han ocurrido en la Ciudad de Barcelona, desde el 11 de Setiembre hasta principios de Noviembre de 1802”, imprès per la Companyia de Jordi, Roca y Gaspar, reproduït a Erasmo de Gónima (1746-1821) per Erasmo de Imbert, Barcelona 1955).
La visita fou recollida també per un altre cronista de l’època (Gassó, obra esmentada, pàg. 76) el qual ens parla de 800 o 1.000 obrers i una facturació anual de 7 o 8 milions de rals. Fossin 500 o 800 els obrers, la indústria era molt important.
Erasme de Gònima es convertirà en un dels mecenes de Barcelona. Finançarà la construcció de l’hospital de Sant Llàtzer, dedicat a malalts de lepra, al costat de casa seva. Es construirà una luxosa casa a Sant Feliu de Llobregat, el “Versalles de Don Erasme”, com diu el Baró de Maldà.
Erasme Gònima o de Gònima morí als setanta-cinc anys, al peu del canó, el 30 d’abril de 1821, a conseqüència de l’explosió d’una caldera de vapor. A la seva tomba, al cementiri vell de Barcelona, hi ha una làpida que val la pena reproduir.
"D. Erasmo de Gónima y Pasarell,
hijo de padres honrados aunque pobres
nació en Moyá a 4 de agosto de 1746.
Su inteligencia probidad y genio emprendedor,
le aventajaron en la fabricación de indianas,
viendo acrecentar rápidamente su fortuna
y las distinciones de general aprecio
que le valieron el título de noble
para sí y su descendencia;
y otros privilegios y honores
con que fue agraciado por S.M.
Estas circunstancias no ejercieron influencia
en su habitual laboriosidad,
pues que anciano noble y acaudalado
falleció en 30 de abril de 1821
a los 75 años de edad
víctima de la explosion de una caldera de avivage."
Font: Reproduït a Solà, A., “Tres notes entorn les actituds i valors de l’alta burgesia barcelonina a mitjan segle XIX” dins Quaderns de l’Institut Català d’Antropologia, maig-novembre 1981.
Erasme de Janer i Gònima, nét del fabricant i un dels fundadors de la Caixa de Barcelona (Caixa de Barcelona).
Erasme de Gònima no tingué fills varons. Testà a favor del seu nét, Erasme de Janer i Gònima. Aquest havia entrat a l’empresa un any abans de la mort del seu avi, el 1820, i fou nomenat primer president de la Comissió de Fàbriques, acabada de constituir, confirmant el paper predominant dels estampats i de la casa Gònima. Però tres anys més tard, la contribució que paga com a fabricant demostra que el nivell ha baixat moltíssim i el 1838 ha desaparegut del cens. Fou un dels fundadors de la Caixa d’Estalvis de Barcelona.
El besnét, Josep Erasme de Janer i Gironella, no seguí el camí industrial. Arribà a ser el cap dels tradicionalistes —carlins— a Catalunya. Morí l’any 1911 a Ca l’Erasme (carrer del Carme, núm. 106, de Barcelona).
Al final del segle XIX, el terreny de Can Tunis destinat a blanqueig de teles era ocupat per un tintorer. Però era encara el Prat de l’Erasme, com ho demostra l'aclariment a l'adreça de la tintoreria Ramon Junyent que figura en la factura del 1898 que es reprodueix tot seguit.
Factura de la Tintoreria de Ramon Junyent, en la qual, entre parèntesi, es feia constar que estava situada al "prat de l'Erasme".
Bibliografia
- Imbert, E., D'Erasmo de Gónima (1746-1821). Apuntes para una biografía y estudio de su época, Barcelona, 1955.