Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
fer bona proa
Transports
Seguir una embarcació el rumb que li permetrà d’arribar al seu punt de destinació.
angle visual de dos punts
Física
Angle format per dues rectes que passen pels dos punts i convergeixen a l’ull.
El valor mínim de l’angle visual que permetrà d’identificar dos punts diferents és de 40'-60’ per a l’ull humà poder separador
protocol d’internet
Electrònica i informàtica
Protocol de les xarxes internet que gestiona les adreces per a la transferència de dades entre ordinadors.
Les passarelles utilitzen els protocols IP per a identificar els nodes de les xarxes i els camins entre ordinadors Una direcció IP és un codi de 32 bits que identifica un ordinador dins de la xarxa, gestionat pel servei de registre InterNIC, el qual classifica les adreces IP en tres categories segons el nombre d’ordinadors i xarxes que suporta cada tipus d’adreça El seu format és de quatre números separats per punts Per exemple, l’adreça IP 3085126 es refereix a l’ordinador 26, de la xarxa 1, que depèn de l’ordinador principal 85 en la xarxa 30 L’any 2000 hom començà a desenvolupar la versió…
fusió
Geologia
Fosa de la neu i el glaç, que, a conseqüència de la translació de la Terra entorn del Sol, té lloc en el canvi estacional quan la temperatura tendeix a augmentar.
Aquest fenomen intervé fonamentalment a les zones fredes de tots dos hemisferis i a l’alta muntanya, en els quals indrets específics s’origina l’anomenat relleu periglacial , les formes del qual són degudes en realitat a l’alternança del glaç i del desglaç i a l’existència de la neu i de la seva fusió Durant la primavera i part de l’estiu la neu de les altes muntanyes de les zones de clima temperat es fon en grans quantitats aleshores les capçaleres dels rius augmenten notablement de cabal, i hom parla, en aquest cas, de rius de règim nival, és a dir, que depenen de la fusió de la neu per a…
sardina
Ictiologia
Peix de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids, de 12 a 20 cm de llargada, amb el cos allargat, de costats relativament comprimits i afilat en el ventre.
Té l’aleta dorsal bastant pròxima a l’extrem anterior del cos i l’única anal és bastant pròxima al posterior La seva mandíbula inferior és prominent El seu dors és de color blavós o verd d’oliva i els flancs i el ventre són de color argentat brillant Habita a les zones costaneres, a la cubeta occidental de la Mediterrània, a l’Adriàtica i, sobretot, a l’Atlàntic europeu, i migren poc, però en època reproductora descendeixen i es dispersen bastant Els grans vols de sardines es formen a la primavera i a l’estiu, prop de la superfície costanera Hom les captura, sobretot, mitjançant arts de…
minoic
Lingüística i sociolingüística
Llengua que atresoren els documents en escriptura lineal A cretenca trobats a Creta i en altres illes de la mar Egea.
N'és possible la lectura gràcies a l’adaptació que hom feu d’aquest sistema gràfic per anotar la llengua grega en època micènica micènic Per al seu desxiframent, hom ha proposat diverses teories Així, Cyrus Gordon la considerà una llengua semítica, més exactament una forma mixta d’accadi i d’ideogrames sumeris S Davis, V Georgiev i LR Palmer defensen una teoria que emparenta el minoic amb llengües de la família anatòlica indoeuropeu Palmer, potser d’una manera més raonable, la identifica amb el luvi oriental, bé que els elements en què se sustenta són molt limitats Si hom admet com a…
pulsació
Música
Acció muscular dels dits sobre el teclat.
En els instruments de teclat, el mecanisme que excita la producció del so és controlat amb una sèrie de palanques i transmissions, impulsats des de la tecla, mitjançant la pressió dels dits La resistència dels diferents mecanismes a la força del dit i la tendència del sistema a retornar a la posició de repòs determinen tècniques diferents de l’acció muscular en els dos sentits del moviment, abaixar i aixecar D’aquesta complexa interacció entre els dits i els diversos mecanismes dels teclats se’n deriven diferents tècniques de pulsació, pròpies de cada instrument El correcte control de la…
antimatèria
Física
Matèria formada per antipartícules, és a dir, per estructures d’antiprotons, antineutrons i positrons.
Hom ha observat antipartícules en dues situacions als acceleradors de partícules on hom les estudia i produeix i als raigs còsmics Els primers àtoms d’antihidrogen foren obtinguts per un equip italoalemany el 1995 i aquest descobriment fou confirmat l’any següent pel Fermilab nord-americà De la mateixa manera que l’àtom d’hidrogen s’utilitzà per a mesurar moltes propietats de la matèria, hom espera fer servir l’antihidrogen per a mesurar propietats de l’antimatèria Per a dur a terme experiments amb antimatèria, el CERN ha posat en funcionament l’Antiproton decelerator AD, que actuarà com una…
balança automàtica
© Fototeca.cat
Física
Balança d’un sol plat que dóna directament la massa mesurada, havent-ne equilibrat ella mateixa la càrrega.
És la balança típica de les transaccions del comerç i la indústria Inicialment de base mecànica, avui les balances electròniques calculen el pes, el preu de la mercaderia un cop fixat el preu de la unitat, i sovint donen una nota impresa que conté els detalls de la pesada L’esquema simplificat d’una balança automàtica consisteix en una palanca colzada AOB , amb fulcre en O , massa m i centre de gravetat G En situar a A una càrrega de massa M , el conjunt girarà un angle α, i en l’equilibri la igualtat de moments respecte a O permetrà d’escriure Mgl cos α = mg d sin α, essent g l…
quarta generació
Tecnologia de comunicacions mòbils que ha de succeir el sistema UMTS (tercera generació) i que permetrà velocitats de transmissió de dades d’entre 20 i 40 Mbps, amb possibilitat, per tant, de visualitzar continguts multimèdia d’alta resolució.
Es planteja com la solució tecnològica que ha de possibilitar la integració de tots els modes existents de comunicacions sense fils Wi-Fi, Bluetooth, radiodifusió de ràdio i televisió, satèllit, telefonia cellular, etc de forma totalment transparent a l’usuari, en funció de quina sigui la millor connectivitat segons l’espai físic en què es trobi Es preveu que el 2006 comenci a introduir-se al Japó, i que estigui desplegada arreu cap al 2010