Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
Castell de Pinyes (Coll de Nargó)
Art romànic
Situació L’antiga masia de Pinyes es bastí aprofitant, en part, els carreus de I’antic castell J Tous Les restes de la fortificació són situades sobre la masia de Pinyes, al fons de la vall, al costat del riu Des d’aquest lloc es pot veure tota la part baixa de la vall de Sallent Mapa 34-11253 Situació 31TCG545708 Per a arribar-hi, cal agafar la carretera de Coll de Nargó a Isona Just al quilòmetre 37,3, després d’haver travessat un pont, a mà dreta s’inicia la pista que mena a Sallent Cal arribar fins a la masia de Pinyes, a 4,5 km Damunt de la casa en…
Sant Just de Pinyes (Coll de Nargó)
Art romànic
A uns 200 m a llevant de la casa de Pinyes, en un camp conegut com el prat de Sant Just, hi havia les restes de la capella, les pedres de la qual foren emprades per a la construcció de la casa nova de Pinyes, després de la guerra civil, en substitució de l’antic mas, edificació adossada a les restes del castell i utilitzat com a dependències de l’explotació agropecuària L’església de Sant Just apareix esmentada l’any 1059 en què es vengué una terra i un casal “ in apendicio de Pinas, propre ecclesia Sancti luste …” El lloc, però, ja és esmentat el 959 i també en…
Sant Vicenç de Pinyes (Coll de Nargó)
Art romànic
A uns 200 m al nord de la casa de Pinyes, en un serrat, hi havia les restes de l’església de Sant Vicenç, que foren totalment destruïdes en dates recents, amb màquines excavadores D’aquesta església s’ha trobat un únic esment datat l’any 1023, en què es jurà un testament sacramental sobre l’altar de Sant Vicenç, especificant-se que aquesta església era a la vall de Pinyes El lloc de Pinyes, esmentat ja l’any 959, l’any 1253 fou integrat plenament al vescomtat de Castellbò L’any 1519 el lloc formava part de la batllia de Sallent i Montanissell del quarter…
Santa Eulàlia de Nargó (Coll de Nargó)
Art romànic
A llevant de Sallent I a ponent de Coll de Nargó se situava aquesta església, avui en dia desapareguda, que donà nom a una serra, aquella en la qual segurament era edificada L’advocació de santa Eulàlia com a límit del lloc de Pinyes ja apareix l’any 959 Posteriorment, els anys 997 i 1065, s’esmenta la serra de Santa Eulàlia, i l’any 1041 l’església de Santa Eulàlia que, segons l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins del 1080, formava part dels béns amb què fou dotat el cenobi reformat En el Spill … del vescomtat de Castellbò, de l’inici del…
Museu Arqueològic de Banyoles
Art romànic
Morter Es tracta d’un morter de pedra amb decoració exterior De forma circular tant a la part inferior com a l’exterior, la decoració determina quatre cares diferenciades en les quals podem veure unes formes de quart de cercle que es desenvolupen a la part inferior del morter, en nombre de vuit Al centre de cada cara es poden veure també unes formes corbades que a la part superior descriuen una espècie de petites volutes encarades i, a sobre, una cinta horitzontal que ressegueix tot el morter quedant ocultada en les formes prominents que ocupen la intersecció de les cares No es pot saber de…
Sant Miquel de Pinell de Solsonès
Art romànic
Situació Tot i que avui és un dels temples més afectats per davallada demogràfica d’aquesta zona, té culte una vegada al mes, i conserva la categoria parroquial que sempre ha tingut De fet, aquesta davallada s’accentuà amb el decret episcopal de l’1 de juliol de 1909, que decretava la segregació d’una bona part del seu territori parroquial en benefici de la nova parròquia de Sant Climenç Les claus són a la rectoria de Sant Climenç Mapa 329M781 Situació 31TCG675480 Per anar-hi cal agafar el mateix camí indicat per anar al castell Història El 16 d’agost de 1097, el comte Ermengol féu donació d’…
Sant Julià de Vallfogona de Ripollès
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, molt transformada J Vigué L’església parroquial de Sant Julià de Vallfogona es troba situada a l’extrem de llevant de la població, sota la carretera moderna de Ripoll a Olot, C-150, pel coll de Cloubet, que és per on cal accedir-hi Mapa 256M781 Situació 31TDG426720 MAB Història Pergamí original de l’acta de consagració Arxiu Mas El lloc de Vallfogona és documentat des de l’any 900 en múltiples documents de vendes i donacions de terres i alous situats a la vall de Vallfogona a favor del monestir de Sant Joan de les Abadeses En ells, Vallfogona apareix…
Esglésies de l’Alt Urgell anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies de l’Alt Urgell anteriors al 1300 C Puigferrat Alàs i Cerc Sant Esteve d’Alàs Sant Martí d’Alàs Sant Jordi d’Alàs Sant Lleïr de Vilva Sant Pere de Torres Santa Maria de les Peces Sant Cebrià a Alàs Sant Just i Sant Pastor de Cerc Sant Julià de Ges Sant Nazari de Cerc Sant Llorenç de Cerc Sant Jaume del castell de Sant Jaume Santa Coloma de la Bastida d’Hortons Sant Romà de Banat Sant Iscle de Vilanova Santa Cecília de Vilanova de Banat Sant Esteve de Lletó Sant Vicenç d’Artedó o Ortedó Sant Miquel del mas de Sant Miquel Santa Eulàlia de Cerqueda Anserall Sant Serni de…
Sant Pere d’Olopte, abans Sant Feliu (Isòvol)
Art romànic
Situació Vista aèria del sector més enlairat del poble d’Olopte, presidit per l’església de Sant Pere ECSA - M Catalán L’església parroquial de Sant Pere s’aixeca al capdamunt del poble d’Olopte, en una posició dominant Mapa 36-10 217 Situació 31TDG025943 Per a arribar a Olopte cal agafar la carretera N-260 de la Seu d’Urgell a Puigcerdà Passat Isòvol i abans d’arribar al poble d’All, s’ha d’agafar una carretera local en direcció nord que, en menys de 2 km, deixa al peu de l’església de Sant Pere RMAE Història La menció més antiga de la parròquia d’Olopte surt en l’acta de consagració de la…
Fons d’art romànic del Museu Comarcal del Maresme (Mataró)
Art romànic
Capitell núm 5 154 Capitell amb el núm d’inventari 5154 A Martí Capitell de pedra núm 5 154, en bon estat de conservació, de cos cilíndric, decorat en els angles i en tres de les cares La secció quadrada superior s’aconsegueix mitjançant una decoració en alt relleu que parteix de l’angle superior i baixa en forma de capoll, marcat amb unes fondes estries Al centre de les cares ornades en veiem un de semblant, però menor, flanquejat per unes altres línies que omplen els espais lliures L’astràgal té forma tòrica, sense ornamentació L’àbac és una banda llisa que continua per la superfície del…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina