Resultats de la cerca

Aquest procediment consisteix bàsicament a sotmetre la massa fluida a una extrusió a través d’una filera , i varia solament, segons els materials, en la forma de solidificació del filament així obtingut En la filatura per fusió , aplicada a polímers termoplàstics, com el polipropilè, la poliamida, el polièster, etc, hom fa l’extrusió del polímer fos, i el filament se solidifica per refredament Hom fila el raió de viscosa i el raió cuproamoniacal pel sistema de filatura en moll , on el filament se solidifica en passar per un bany coagulant Finalment, en la filatura en sec aplicada al raió…

Hom l’obté per reacció directa del palladi amb clor a temperatura elevada o, en forma cristallina PdCl 2 2H 2 O, per evaporació de les solucions d’àcid cloropallàdic És el compost de PdII més important, i és el producte de partida per a l’obtenció de molts altres composts i complexos del palladi En forma anhidra, té una estructura polimèrica plana

D’acord amb la concentració inicial del silicat, pot presentar aspectes que van des del gel fins a la solució colloidal Estructuralment, és constituït per una xarxa polimèrica tridimensional desordenada de tetràedres de SiO 4 , en la qual una certa proporció d’àtoms d’oxigen es troben substituïts per grups hidroxil Hom el pot representar per la fórmula SiO 2 nH 2 O La diferència entre l’àcid silícic i el gel de sílice és, però, merament quantitativa

El 2002 començaren a aparèixer hidrogels de resposta ràpida Aquests materials són polímers que s’inflen en contacte amb l’aigua i responen a determinats estímuls externs, com irradiació de llum, un canvi de pH o l’aplicació d’una força Normalment estan basats en molècules proteíniques, per la qual cosa formen micelles poroses en contacte amb l’aigua D’altra banda, s’ha desenvolupat un gel fet de nanotubs de carboni, que són petits nanotubs disposats en la mateixa direcció en una matriu polimèrica El material resultant és cristallí i té una estructura i propietats semblants a les dels…

Abundant com a component de les roques, és infusible i insoluble, la seva densitat oscilla entre 2,65 i 2,80, representa el paper d’àcid dins el grup dels silicats i presenta una fractura vítria Pot ésser també preparada sintèticament a partir de silicats solubles, per deshidratació i calcinació La sílice presenta una estructura polimèrica, constituïda per tetràedres de SiO 4 , els vèrtexs dels quals són ocupats pels quatre àtoms d’oxigen Es presenta en forma de cristalls incolors o pólvores cristallines blanques, inodores i insípides, insolubles en l’aigua i els àcids, excepte el fluorhídric…

La matriu pot ésser de polímer, de metall o de ceràmic i les fibres, de diversos òxids o carburs de metalls També poden ésser del mateix tipus —matriu i fibres de carboni— La idea bàsica és obtenir un material que tingui les propietats conjuntes de dos tipus de materials de baseTenen una gran resistència material En l’elaboració d’un compòsit, la matriu i el reforç han d’ésser compatibles, atenent, en particular, a la temperatura de servei a què estarà sotmès el material Així, una matriu polimèrica és compatible amb qualsevol reforç, però una de metàllica no ho és amb un reforç orgànic,…

Cal distingir els polímers de les macromolècules, malgrat que en la pràctica ambdós termes són emprats sovint com a sinònims Alguns dels criteris emprats arbitràriament per a definir una molècula com a polímer són un pes molecular superior a mil o la presència de més de cent unitats estructurals en la cadena La molècula que constitueix la unitat estructural bàsica del polímer és coneguda com a monòmer i el seu procés de transformació en polímer rep el nom de polimerització El concepte actual de polímer fou introduït entre el 1920 i el 1930 per Staudinger, superant la idea primitiva que, per…

D’acord amb això, els polímers que presenten una ordenació regular són anomenats tàctics , i els que presenten una ordenació aleatòria atàctics A més, els polímers tàctics poden ésser isotàctics , quan tots els àtoms de la cadena tenen la mateixa configuració relativa respecte a aquesta, i sindiotàctics , quan la tenen alternada La tacticitat influeix notablement sobre les propietats físiques dels polímers, i és important en el cas de les poliolefines