Resultats de la cerca

Comparteix amb ella la característica de tenir totes les celles del mateix volum, però presenta un 0,3% menys d’àrea de contacte entre les seves superfícies És formada per dos tipus de celles polièdriques diferents, una de 14 costats dos d’hexagonals i 12 de pentagonals i una altra de 12 costats pentagonals, amb tots els costats pentagonals lleugerament corbats

Llur cos adopta sovint formes comprimides, polièdriques o més o menys globoses Generalment marins i costaners, viuen a les zones tropicals L’ordre inclou vuit famílies, amb unes 200 espècies, entre les quals destaquen la dels balístids, amb la ballesta , la dels tetraodòntids, amb el peix globus comú , la dels diodòntids, amb el peix eriçó , la dels mòlids, amb el bot , única espècie existent als Països Catalans, i la dels ostraciònids, amb el peix cofre

És formada per celles polièdriques de 14 costats, 6 d’ells quadrats i 6 d’ells hexagonals lleugerament corbats i, segons Kelvin, complia la condició de ser l’estructura formada per celles del mateix volum amb l’àrea més petita de contacte entre elles, l’escuma ideal més eficient des del punt de vista termodinàmic Fou considerada així fins a la troballa de l’estructura de Weaire-Phelan el 1993, més eficient encara

És ben desenvolupat en els esclerocis

L’ epidermis és la capa més superficial o externa de la pell És formada per teixit epitelial , constituït exclusivament per cèllules íntimament adherides entre si A diferència del que s’esdevé en altres teixits orgànics, l’epitelial no conté cap tipus de substància que uneixi les cèllules ni té tampoc vasos sanguinis El teixit epitelial epidèrmic és format per quatre capes de cèllules, bé que en algunes zones hom en diferencia cinc Cadascuna d’aquestes capes presenta característiques especials La capa cellular més profunda és la capa basal , que consta d’una única filera de cèllules de forma…

Deriva generalment de meristemes primaris És el teixit més abundant en els òrgans vegetals, i per aquesta raó hom el qualifica de fonamental Els parènquimes tenen funcions molt diverses, però principalment assimiladores parènquima assimilador o clorènquima i emmagatzemadores de materials de reserva parènquimes reservants , com ara midó, proteïnes, olis, sucres i fins i tot aigua parènquima aqüífer o hidrènquima També hi ha un parènquima aerífer o aerènquima , que presenta grans espais intercellulars i facilita l’oxigenació

El fetge , la víscera més grossa de l’organisme, és un òrgan compacte, que en l’adult pesa aproximadament 1500 g, i que se situa a la part superior i dreta de la cavitat abdominal El fetge és una glàndula annexa del tub digestiu que aboca la secreció que elabora —la bilis— al duodè, a través de les vies biliars Igualment, compleix d’altres funcions essencials com ara depurar la sang de diversos elements potencialment tòxics, o bé sintetitzar, metabolitzar i emmagatzemar diverses substàncies nutritives Al fetge hom pot diferenciar una cara superior , convexa, situada per sota de la cúpula…

Reunim en aquest grup els ascomicets que produeixen ascomes tancats clistotecis En realitat, l’evolució dels ascomicets ha arribat a produir aquest tipus de fructificació diverses vegades i de forma independent Per això, els diversos grups que inclourem aquí no tenen una veritable relació filogenètica entre ells, ja que es poden relacionar amb altres gèneres, unes vegades amb peritecis i altres amb apotecis Malgrat, doncs, que el terme plectomicets no tingui actualment cap valor taxonòmic, ens és útil per a reunir una sèrie d’ordres que presenten típicament ascomes tancats Són els següents…

Concepte i coneixement dels virus Les organitzacions biològiques més simplificades, però dotades amb informació genètica suficient per a multiplicarse i donar lloc a partícules d’estructura i morfologia definides, capaces de perdurar en l’ambient extracellular, són els virus La seva simplicitat estructural i funcional queda palesa en el fet que els virus no són cèllules, sinó que necessiten sempre utilitzar una cèllula, procariòtica o eucariòtica, per a poder-se reproduir Per aquest motiu, alguns autors els anomenen microorganismes acellulars No tenen metabolisme, per bé que poden contenir…

Existeixen moltes races d’aquests animals merina, aragonesa, serrana, manxega, xurra, Lincoln, Leicester, Dishley, New Kent, xeviot, Dorset, Rambouillet, etc, que forneixen classes de llana molt diferents A més, cal tenir en compte si l’animal és marrà, ovella, moltó, borrec, anyell o lletó La secció transversal de la fibra de llana mostra una medulla de cèllules rodones o polièdriques, una part intermèdia formada per cèllules fusiformes disposades en sentit longitudinal, que li donen tenacitat, i a l’exterior unes cèllules primes i foliades, en forma d’escates, característiques…