Resultats de la cerca
Es mostren 177 resultats
Nikolaj Gavrilovič Černiševskij
Literatura
Comunicació
Escriptor i publicista rus.
Estudià a la Universitat de Moscou i s’apassionà en l’estudi dels filòsofs alemanys, principalment Hegel i Feuerbach El 1854 s’incorporà a la redacció de la revista Sovremennik ‘El contemporani’, on acomplí una gran tasca d’orientació crítica Combaté, per insuficients, les reformes polítiques d’Alexandre II, i intervingué en la fundació de l’organització democràtica Zeml’a i Vol’a ‘Terra i Llibertat’ el 1862 fou condemnat a presidi Durant l’empresonament escriví Čto delat ' ‘Què cal fer', 1863, novella en la qual exposa el seu ideari politicosocial, de caire populista, que…
José Luis Garci
Cinematografia
Crític, guionista i realitzador cinematogràfic castellà, de nom real José Luis García Muñoz.
Autor dels millors guions de l’anomenada “tercera via” del cinema espanyol, s’inicià en la realització amb un estil populista i nostàlgic Asignatura pendiente 1976, Solos en la madrugada 1977, Las verdes praderas 1979, Alfonso Sánchez 1980, curtmetratge, El crack 1981, Volver a empezar 1982, Oscar a la millor pellícula estrangera, i El crack II 1983 Posteriorment dirigí Asignatura aprobada 1987 i la sèrie televisiva Historias del otro lado 1990 Després de set anys apartat del cinema, dedicat a la televisió i a l’edició de llibres cinematogràfics, realitzà Canción de cuna 1994,…
Vladimir Žirinovskij
©Duma.gov.ru
Política
Polític rus.
Estudià llengües orientals a Moscou gràcies a la seva pertinença a la Jove Lliga Comunista El 1969 fou enviat a Turquia a treballar d’intèrpret per a una editorial russa El març del 1990 fundà el Partit Liberal Democràtic de l’URSS, posteriorment registrat com Partit Liberal Democràtic de Rússia PLDR, amb el qual aconseguí sis milions de vots 7,81% en les eleccions presidencials del juny del 1991 Amb un discurs populista i antisemita, fou elegit diputat a la Duma en les eleccions legislatives del desembre del 1993, en què el PLDR fou la força més votada, i aconseguí 70 dels 450 escons Al V…
La Gran Bretanya decideix sortir de la Unió Europea
Se celebra a la Gran Bretanya el referèndum sobre la permanència a la Unió Europea Amb una participació del 71,8% la més alta en unes votacions generals des del 1992, el resultat és clarament favorable al Brexit, acrònim amb què es coneix l’opció de sortida 52% contra 48% Hi ha fortes diferències segons les regions mentre Anglaterra i Galles són clarament favorables a abandonar la UE 53,4% contra el 46,6% i 52,5% contra el 47,5%, Escòcia i Irlanda del Nord hi són rotundament contràries 62% contra 38% i 55,8% contra 44,2%, respectivament, com també Londres 59,9% contra 40,1%, el pol econòmic…
Unión Cívica Radical
Política
Partit polític argentí.
Fundat arran de la revolució del 1890 com a escissió de la Unión Cívica de Bartolomé Mitre, tornà a insurgir-se el 1905, sense èxit Practicà l’abstencionisme fins el 1912, quan entrà en vigor una nova llei electoral amb la qual es reduí el frau Des d’aleshores augmentà la representació en les diverses consultes, fins que, sota el lideratge d’Hipólito Yrigoyen, assolí la presidència el 1916 i dominà la política argentina anterior al peronisme, amb Yrigoyen 1916-22 i 1928-30 i Marcelo Torcuato de Alvear 1922-28 com a presidents En 1956-71 el partit s’escindí en la UCR del Pueblo i la UCR…
Letònia 2018
Estat
En les eleccions legislatives del 6 d’octubre, el Parlament va quedar molt fragmentat, perquè cap partit no va obtenir un 20% dels vots Així i tot, el guanyador va ser, un cop més, el partit Harmonia, amb un 19,8% dels vots i 23 escons sobre 100 Aquest partit, que es defineix com a socialista, és el principal representant de la minoria russòfona de Letònia La resta d’escons els van ocupar formacions recents o que abans no havien obtingut cap diputat, com el populista A qui pertany l’Estat 16, el Nou Partit Conservador 16 i el liberal Desenvolupament 13, i la resta de diputats són…
Noruega 2013
Estat
L’acord del 16 d’octubre entre el partit conservador amb el 26,8% dels vots i l’extrema dreta populista FRP-Partit del Progrés, amb el 16,3% va convertir Erna Solberg en primera ministra després de les eleccions legislatives celebrades al setembre Tanmateix, les eleccions les va guanyar el partit laborista de l’exprimer ministre Jens Stoltenberg, amb el 30,8% dels vots El nou Govern, format per disset ministres conservadors i la presència, per primer cop, de set ministres d’extrema dreta, vol, entre altres coses, reduir l’impost de patrimoni, retallar les prestacions per…
Noruega 2009
Estat
L’executiu noruec, encapçalat per Jens Stoltenberg, va ser reelegit en les eleccions del setembre © Oficina del Primer Ministre de Noruega Amb una precisa gestió de la crisi a partir del fons multimilionari provinent del petroli, el Govern encapçalat per Jens Stoltenberg va aconseguir convertir-se en el primer executiu des de 1993 a ser reelegit a Noruega Les eleccions, celebrades el 14 de setembre, van donar la victòria a la coalició governant de centristes, laboristes i socialistes d'esquerres, que amb 86 escons només perdia un escó respecte als anteriors comicis La dreta, representada pel…
Txèquia 2013
Estat
L’any va estar marcat per la celebració d’eleccions legislatives i presidencials, fet que va paralitzar gran part de l’activitat legislativa durant mesos Al mes de març, el socialdemòcrata Miloš Zeman va assumir la presidència del país en substitució del controvertit Václav Klaus, després de la victòria de Zeman, en segona volta al mes de gener, sobre el candidat conservador, Karel Shwarzeberg Un fort escàndol polític va sacsejar la política txeca durant la primera meitat de l’any, fet que va fer caure el Govern del primer ministre, Petr Nečas La cap de Gabinet de Nečas i sis càrrecs…
Francisco de Rioja
Historiografia catalana
Poeta castellà.
Lleial servidor del comte duc d’Olivares, de qui fou advocat i bibliotecari A ell degué els càrrecs que ocupà –inquisidor de Sevilla, cronista reial i bibliotecari del rei– i l’acompanyà fins al desterrament A mitjan 1641 publicà, anònimament –tot i que un aviso de J Pellicer en revela l’autoria–, una apologia de l’actuació del valido de Felip IV en la crisi catalana titulada Aristarco, o censura de la Proclamación Católica que escribieron los catalanes el año pasado , que formà part de la campanya propagandística que inclogué J Adam de la Parra i J Pellicer Plantejada com una rèplica puntual…