Resultats de la cerca
Es mostren 191 resultats
positivisme
Filosofia
Corrent filosòfic que sorgí, a França i a Anglaterra, vers els anys trenta del segle XIX.
Es difongué ràpidament als altres països europeus, constituint un dels moviments ideològics més vigorosos de tota la resta del segle, i es caracteritza per un decidit empirisme segons el qual l’única realitat i l’únic coneixement positius corresponen als fenòmens observables, al qual contribuí tant l’antimetafisicisme de Hume i àdhuc del kantisme, com el progrés enlluernador de les ciències naturals i de la tècnica que és a la base de la consolidació i el desenvolupament de la moderna societat industrial burgeso-liberal Típicament representat per A Comte, iniciador de la sociologia, el …
positivisme
Dret
Corrent jurídic que concep el dret de manera que aquest ha d’ésser entès només com un sistema de normes i disposicions, sense que això signifiqui que siguin indiferents al jurista les motivacions ètiques o els judicis de valor sobre les lleis, ni que practiqui un relativisme moral, ni que defensi l’obligació en consciència d’obeir la llei sigui com sigui aquesta.
El positivisme constitueix una posició aïllacionista del dret del seu context social, típic de la mentalitat liberal, i així es desenvolupà durant tot el s XIX Posteriorment es transformà tant per l’obra de Hans Kelsen, creador de la teoria pura del dret i que establí les condicions prèvies a tota anàlisi jurídica i no pas a la simple sistematització i l’estudi d’un dret determinat, com per als neopositivistes El positivisme s’oposa a les teories del jusnaturalisme
positivisme
Lingüística i sociolingüística
Actitud o tendència teòrica en lingüística que considera el llenguatge com un conjunt d’elements directament analitzables, determinats només per lleis que els regeixen, independentment dels subjectes parlants que els utilitzen.
Els corrents lingüístics positivistes tingueren una gran importància a la fi del s XIX coincidint amb l’apogeu de les ciències naturals i dels mètodes analítics Principals representants del positivisme lingüístic foren els anomenats neogramàtics neogramàtic
positivisme
Filosofia
Actitud o tendència filosòfica que estableix les dades dels sentits com a font fonamental i pràcticament exclusiva de tot coneixement.
En aquest sentit l’escepticisme antic o la filosofia de la Illustració són, en certs aspectes, positivistes i ho són també, de fet i per principi, quasi totes les ciències estrictament dites, algunes de les quals són anomenades així ciències positives
positivisme historiogràfic
Historiografia catalana
La historiografia catalana de les darreres dècades del s. XIX experimentà un grau de desenvolupament molt notable gràcies a la influència que rebé d’un context científic marcat pel positivisme i també a l’actuació decidida d’un seguit de personalitats del moment, d’una gran categoria intel·lectual.
Desenvolupament enciclopèdic El fet ja fou evidenciat per Antoni Rovira i Virgili en la seva important “Introducció” a la Història nacional de Catalunya 1922, on reconegué que «la gran feinada de reconstrucció de la nostra història l’han feta en el darrer terç del segle passat i sobretot en el segle present, els monografistes, els investigadors d’arxius i els arqueòlegs» Per a ell, doncs, els grans avenços aconseguits en la seva època foren resultat d’un treball previ iniciat a la darreria del s XIX Aquest positivisme historiogràfic fou completament tributari de la idea…
positivisme lògic
Filosofia
Corrent filosòfic, originat al cercle de Viena i exponent més destacat del neopositivisme
.
Rep també el nom d' empirisme lògic i és conegut àdhuc amb el de filosofia analítica
Auguste Comte
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg francès, fundador del positivisme.
Decisivament influït per Saint-Simon —amb qui collaborà del 1817 al 1823—, visqué modestament com a “repetidor” de matemàtiques a l’École Polytechnique El més important dels cursos que hi dictà donà lloc a la seva obra magna, Cours de philosophie positive sis volums, 1830-42, les idees directives del qual resumí en el Discours sur l’esprit positif 1844 El record de Clotilde de Vaux, que morí al cap de dos anys d’haver-la coneguda, li inspirà la “religió de la humanitat” D’aquest període són el Système de politique positive ou Traité de sociologie instituant la Religion de l’Humanité quatre…
cercle de Viena
Lògica
Filosofia
Escola lògica, sorgida a Viena vers el 1910 com a reacció contra les especulacions idealistes i afins (com les de les anomenades ciències de l’esperit) dels decennis precedents i decidida a establir una filosofia científica —i una corresponent concepció científica del món—, centrada en l’anàlisi del llenguatge i que derivà cap a un positivisme i un empirisme lògics.
Hereva de la tradició empirista i nominalista —d’Occam a Russell, passant sobretot per Hume— i de la filosofia d’Ernst Mach, fou iniciada per Hans Hahn 1880-1934 i Otto Neurath , entre altres, i establerta definitivament amb l’arribada a Viena de Moritz Schlick , el 1922, i de Rudolf Carnap , el 1926 s’hi incorporaren també aviat científics de les més diverses especialitats KGödel i HKelsen, KMenger, Rvon Mises, ESchrödinger, ESilzel i hi acudiren a formar-se destacades figures nord-americanes Wvan Quine, ENagel i CWMorris Herbet Feigl 1902 difongué l’expressió “positivisme lògic…
Hans Kelsen
Història del dret
Jurista austríac naturalitzat nord-americà.
Professor a les universitats de Viena i Colònia i posteriorment de Harvard i Berkeley És l’autor de la constitució austríaca del 1920 Intentà de superar el positivisme voluntarista pel positivisme crític La validesa i l’obligatorietat jurídica, segons ell, no depenen d’una voluntat, sinó d’una altra norma jurídica collocada pel damunt d’elles en l’ordenament jurídic a què pertanyin Aquest és com una piràmide esglaonada al capdamunt de la qual hi ha la seva font de validesa Escriví, entre altres obres, Allgemeine Staatslehre ‘Teoria general de l’estat’, 1925 i Reine…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina