Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
La rel
Enfonsada habitualment en el sòl, la rel o arrel serveix per a la fixació de la planta i per a l’absorció de l’aigua i les sals minerals que els vegetals necessiten No és visible, doncs, habitualment, tot i que pot arribar a representar fins més enllà de la meitat del volum total d’un vegetal Però les rels no sempre són subterrànies Excepcionalment apareixen rels aèries a certs epífits que viuen sobre altres plantes sense parasitar-les com són ara algunes orquídies tropicals Encara podem trobar, també de manera excepcional, plantes sense rel, com per exemple alguns vegetals aquàtics cas de…
castell del Rel
Castell
Antic castell, arruïnat, del municipi d’Olocau (Camp de Túria), que havia pertangut als Vilaragut.
La base del castell és una estació prehistòrica
L’organització vegetativa: el corm
Les plantes superiors consten típicament de rel, tija i fulles De manera general, podríem dir que la rel s’encarrega de l’obtenció de l’aigua i els nutrients en dissolució, que les fulles fan la fotosíntesi i que la tija actua de pont entre l’una i les altres és el suport dels òrgans aeris i a través d’ella circula la saba bruta de la rel cap a les fulles i la saba elaborada en totes direccions Aquesta especialització es manifesta, també, en una polarització del corm, que enterra un dels seus extrems la rel, mentre que la tija i les branques…
afebliment
Fonètica i fonologia
Denominació genèrica d’un conjunt de fenòmens fonètics en virtut dels quals un fonema (o un grup de fonemes) perd part de la seva intensitat, to i, de vegades, timbre usuals, en donar-se algunes circumstàncies, com és ara la posició final en l’emissió fònica asseverativa ( relaxació
o relaxament
), la posició intertònica o, per a algunes consonants, la posició intervocàlica.
En l’evolució de les llengües, acostuma d’operar canvis sistemàtics exactu > exacte cerebellu > cervell radices > rel
Característiques generals de les plantes superiors
Introducció Els espermatòfits presenten típicament rel, tija i fulles, òrgans vegetatius similars als que són propis dels pteridòfits El conjunt de rel, tija i fulles, que rep el nom de corm , és la manifestació exterior d’una organització interna molt complexa característica dels vegetals que han colonitzat definitivament el medi aeri, els cormòfits o plantes vasculars De manera general, podríem dir que la rel s’encarrega de l’obtenció de l’aigua i els nutrients en dissolució, que les fulles fan la fotosíntesi i que la tija actua de pont entre l’una i…
equinàcia
Botànica
Nom genèric de dues plantes medicinals amb aspecte de gira-sol, originàries de les praderies de l’Amèrica del Nord, de la família de les compostes.
La rel i les puntes florides, riques d’olis, equinacina un glucòsid, inulina, resines i betaïna, estimulen les defenses naturals de l’organisme En ús intern, són fungicides i bactericides S'utilitzen per a tractar inflamacions, constipats i malalties cròniques, i, en ús extern, per a guarir ferides i úlceres També es planten als jardins
Martí Mayol i Moragues
Literatura catalana
Autor teatral.
Les seves peces mostren la vida de l’aristocràcia mallorquina enfront de la societat contemporània Treballà amb la companyia Artis , que estrenà part de les seves obres, com Orgull de casta 1950, Es sogre de Madò Rosa 1950, Més vell que es pastar 1952, Can Miraprim 1953, Així és el món 1954, Dilluns de festa major premi Ciutat de Palma 1955, Sa viuda consolada 1957, A on anam 1957 i Mala rel 1961 entre d’altres Collaborà a les publicacions “Baleares” i “Ponent”
Salvador Perarnau i Canal
Salvador Perarnau i Canal
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Collaborador assidu dels Jocs Florals, fou proclamat Mestre en Gai Saber 1965 En poesia publicà Cant a la vida 1918, Ritmes sentimentals 1925, La rel 1929, Amb l’infinit a les mans 1935, Caps de brot 1966 Publicà també poemes per a infants Cuques de llum 1930, El senyor Pèsol i altres plantes 1937, Ales humanes 1938 i Plantes i cuques de llum 1966 A més, els contes infantils Infants i fruites 1930 S'exilià el 1939 i tornà el 1948 Havia escrit a La Tralla , a Fornal i a El Poble Català de Tolosa Llenguadoc
impostació
Música
Forma d’aconseguir la perfecció, energia i puresa de la veu cantada amb la màxima naturalitat i sense esforç, mitjançant la collocació correcta dels òrgans articulatoris respecte a les cavitats de ressonància del tub vocal per a cada so emès per la laringe.
El mot impostació prové de l’italià impostare , que al seu torn deriva de posto , ’lloc, situació precisa' Els francesos ho anomenen pose de voix , i els italians parlen de veu coperta Equival a expressions com cantar amb la màscara i cantar endavant, fent referència a un so dirigit cap a un punt imaginari davant de la cara entre el paladar dur i la rel del nas El cantant ho explica com una sensació de so nasal i nota una concentració d’energia vora l’arcada dentària superior, però no és pas un so de nas sinó més aviat d’obertura i amplitud nasal veu 1
Martí Mayol i Moragues
Teatre
Autor teatral.
Doctor en història, de jove estigué vinculat al règim franquista, del qual s’anà distanciant El 1949 estrenà el drama Portes obertes , premiat per la diputació de les Balears Molt vinculat a la companyia Artis , conreà una comèdia popular que tractà de temes de la vida quotidiana des d’una comicitat caricaturesca Estrenà nombroses obres Es sogre de madò Rosa 1950, Més vell que es pastar 1952, Can miraprim 1953, les peces breus Mal llamp es doblers 1954 i Així és el món 1954, Dilluns de festa major 1955, premi Ciutat de Palma, S'estopa ran des foc 1955, El tio al cel sia 1956, Sa viuda…