Resultats de la cerca

Es formà al Futbol Club Barcelona, on fou capità del primer equip, amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya 1968 i un Campionat d’Espanya 1965 Fou internacional amb Espanya i designat millor jugador de l’any del campionat espanyol 1966

Migcampista format al Club Deportiu Sabadell, amb el qual jugà una final de Copa, l’any 1935 La temporada 1935-36 fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual jugà 10 partits i guanyà dos Campionatsde Catalunya 1936, 1938 Formà part de l’expedició blaugrana a Mèxic durant la Guerra Civil

Fou escolà de Montserrat 1667-74 i aquest darrer any professà al monestir Fou dos cops mestre de capella i dels escolans Actuà com a organista de San Martín de Madrid Les seves nombroses obres religioses foren interpretades a moltes esglésies hispàniques Fou també un teòleg, historiador i llatinista destacat

Vida El 1684 ingressà a l’Escolania de Montserrat seguint una tradició familiar Allí coincidí amb Miquel López, llavors novici Segons Josep Dolcet, els seus mestres degueren ser Joan Garcia i els seus collaboradors Isidro Roy i Joan Baptista Rocabert La seva excellent formació literària i musical, com també la importància de la seva categoria nobiliària, el dugueren a la presidència de l’Acadèmia dels Desconfiats, precedent de l’actual Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, des de la seva fundació el 1700 Fou partidari de l’arxiduc d’Àustria i rebé els càrrecs de virrei de…

El primer document relatiu a la música a Montserrat data del principi del segle XIV, si bé la presència del cant en el culte és tan antiga com el monestir La institució més original de l’abadia és l’ Escolania de Montserrat Els primers monjos músics coneguts són Jeroni Rotés actiu del 1515 al 1571, Jeroni Castell del 1586 al 1621 i Joan Graner del 1588 al 1600 L’any 1539 fou construït un orgue de mil cent tretze tubs en l’església antiga La sèrie de compositors de qualitat s’inicià al segle XVII amb Joan Marc 1582-1658 Seguiren Jaume Vidal 1606-89, Joan Gelonc 1620-71, Francesc Rossell 1630-…

Al llarg del temps aquesta escola musical -que es pot lligar estretament amb l’Escolania de Montserrat- ha viscut les diferents circumstàncies i vicissituds històriques de Catalunya i del monestir mateix I té la peculiaritat d’haver mantingut, malgrat la pèrdua dels arxius del monestir -concretament l’arxiu musical, a causa de l’incendi i la destrucció dels anys 1811 i 1812-, una trajectòria gairebé ininterrompuda fins l’actualitat És una escola de cant, certament, però també forma instrumentistes, sobretot organistes Una altra peculiaritat és que la major part de personatges monjos de l’…

Misèria, intervencionisme i aprofitament de les oportunitats Els primers anys del règim franquista es caracteritzen per una misèria econòmica i política, al mateix temps La Segona Guerra Mundial, l’aïllament internacional, després, i l’aplicació de les doctrines autàrquiques impediran el desenvolupament econòmic Són els anys en què la política té sempre prioritat sobre l’economia i, com a conseqüència, els disbarats econòmics se succeeixen Fins el 1952, Catalunya no recuperarà els nivells de producció i de salaris d’abans de la guerra L’estalvi penalitzat 1939-1959 Els governs franquistes…

Durant els anys de la Segona República espanyola 1931-39 i de l’establiment de la Generalitat de Catalunya, ambdós governs amb un fort suport popular, es va produir un viu debat sobre la direcció que havia de seguir l’art a Catalunya progressistes contra reaccionaris, Realisme contra noves avantguardes, funcionalisme universal o pròpiament mediterrani Per altra banda, el 26 d’octubre de 1932, Josep Dalmau havia inaugurat una exposició d’Art Francès d’Avantguarda amb pintures de Braque, Picasso, Gris, Léger, Lhote, Marquet, Lipchitz o Miró Dels anys 1936 al 1939, malgrat les urgències…

Caixes A continuació es presenta la llista de bibliografia utilitzada en la redacció d'aquesta obra o que pot servir com a material de consulta Al marge dels llibres publicats que s'hi relacionen, cal subratllar que la primera font d'investigació han estat les memòries de les caixes i els llibres d'actes de la Junta de Govern o del Consell d'Administració de cada entitat, i la premsa econòmica o general de l'època Alcolea i Gil, S Els edificis de la Caixa d’ Estalvis de Sabadell Una mostra del modernisme català , Fundació Caixa de Sabadell, 1994 Boix i Raspall, JM La Caixa de Pensions per a…

Volia esdevenir una alternativa tant a la socialdemocràcia com a l’estalinisme, reivindicava les essències leninistes de la primera etapa de la revolució soviètica i es manifestava obertament antiestalinista i crític amb el trotskisme Defensava un programa polític que definia el caràcter democraticosocialista de la revolució encapçalada per la classe obrera, l’enfortiment de les aliances obreres, com a front únic de la classe treballadora, i l’autodeterminació nacional, que s’havia de concretar en una Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria Els dirigents més importants, a més de Joaquim…