Resultats de la cerca
Es mostren 315 resultats
Joan Crexell i Playà
Historiografia catalana
Historiador i periodista.
Actiu militant antifranquista a l’Assemblea de Catalunya, centrà bona part de la seva obra històrica en l’estudi de l’oposició contra la dictadura i en els principals episodis d’aquella lluita Publicà Els fets del Palau i el consell de guerra a Jordi Pujol 1982, La Caputxinada 1986 i La “manifestació” de capellans de 1966 1992 i recollí, en el volum La fi del cagaelàstics 1980, la poesia política anònima del període 1939-79, que posteriorment amplià en el llibre Si és boig, que el tanquin 1983, referit a l’etapa 1977-82 Sabé, però, estendre el seu camp d’estudi a altres etapes…
Paolo Lorenzani
Música
Compositor italià.
Entre el 1651 i el 1654 fou nen cantor al cor de la Capella Júlia del Vaticà, on fou deixeble del mestre de capella Orazio Benevoli Entre el 1675 i el 1678 fou mestre de capella de diverses esglésies a Roma i també a Messina Es traslladà a París el 1678 i esdevingué una figura important en la controvèrsia originada contra el monopoli exercit per JB Lully i en benefici del reconeixement de la música italiana Aconseguí el suport de Lluís XIV, que el nomenà superintendent de música de la reina, i també dels aristòcrates més influents, que feren possible que la seva pastoral italiana Nicandro e…
Roger Bernat IV de Castellbò
Història
Vescomte de Castellbò (1350-81) i senyor de les baronies de Castellvell i de Montcada.
Menor d’edat encara a la mort del pare, el vescomte Roger Bernat III, el succeí sota la tutela de la mare Constanza Pérez de Luna morta el 1353 Armat cavaller pel rei Pere III a Tarragona el 1360 i després d’un curt pelegrinatge a Terra Santa prengué part en la cèlebre batalla de Launac 1362 i féu costat al seu cosí germà, el comte Gastó III de Foix, en la lluita contra els Armanyac per la successió del Bearn, fins a l’acord definitiu entre ambdues cases rivals 1376, que ell també subscriví Amplià el patrimoni familiar amb l’adquisició dels castells de Bar, Aramunt i Castellví de la Marca…
Enric Fernández i Gual
Literatura catalana
Crític d’art i escriptor.
Estudià dibuix i pintura a Barcelona S'inicià en el periodisme com a redactor de “La Rambla” 1936 i començà les seves crítiques d’art a “Mirador” S'afilià al partit Acció Catalana, en representació del qual fou membre de la Junta de Seguretat de Catalunya Participà en una comissió de propaganda per la República que visità Mèxic per a obtenir el seu suport Després de la guerra civil, s’exilià a Mèxic, on arribà el mateix 1939 Hi treballà com a administrador de l’Orquesta Simfónica Nacional i del Museu de San Carlos, del qual passà a ésser conservador l’any 1958 Entre altres treballs, també fou…
1908: suspensió de les garanties constitucionals
Suspensió de les garanties constitucionals 1900-1923 L’I de gener de 1908, el govern Maura va decretar una nova suspensió de garanties constitucionals a les províncies de Barcelona i de Girona El desencadenant havien estat les tres explosions que provocaren 2 morts i 7 ferits el 23 de desembre de 1907 a la ciutat de Barcelona Aquesta mesura, habitual tant davant del terrorisme com de la conflictivitat social i política, dotava l’autoritat civil d’una sèrie d’instruments de repressió extraordinaris Així va quedar reflectit en la correspondència telegràfica reservada que el ministre de la…
Augusta Mary Anne Holmès
Música
Compositora francesa.
Mostrà una forta personalitat i es relacionà amb els músics més influents de la França del seu temps D’ascendència irlandesa, els seus pares eren gent culta amb amistats entre els intellectuals de l’època Augusta cresqué a Versalles, on estudià música amb l’organista de la catedral, Henry Lambert, i amb el clarinetista H Klosé Més tard fou deixebla de C Franck, el qual n’opinava que tenia un estil compositiu massa ampullós S’interessà principalment per l’òpera, gènere per al qual escriví, per exemple, Héro et Léandre 1875, Astarté i Lancelot du Lac De totes les seves obres escèniques només…
Paul Éluard
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Nom amb què és conegut el poeta francès Eugène Grindel.
Al seu primer llibre, Le devoir et l’inquiétude 1917, exposava les seves opinions pacifistes Formà part dels ambients avantguardistes del dadaisme, i posteriorment contribuí a la fundació del moviment surrealista Mourir de ne pas mourir 1924 és el preludi líric al to intimista de Capitale de la Douleur 1926 Les obres següents, de vegades escrites en collaboracions amb Breton i Char, tot i que obeeixen el credo surrealista, conserven un caràcter molt personal El 1930 es replantejà la seva actitud enfront de la societat i passà de la rebellió metafísica del surrealisme a un plantejament de…
Joan Roig i Solé
Escultura
Escultor.
Deixeble de Talarn, Pedró-Pijoan i alumne de Llotja Company de Fortuny, Padró-Pedret, Caba i Rigalt, entre altres Obrí taller a Barcelona Lluità contra la moda dels maniquins vestits que aleshores s’utilitzaven com a imatges a les esglésies i també contra les de terra cuita i propugnà l’escultura de marbre La seva plenitud coincideix amb l’edificació de l’Eixample barceloní i té escultures ornamentals en nombrosos edificis Són seves les de la portalada nova de la catedral barcelonina És autor de la famosa Senyoreta del paraigua del parc de la Ciutadella, de les cinc escultures femenines del…
Jean-Eugène Robert-Houdin
Arts de l'espectacle (altres)
Il·lusionista francès expert en telepatia i percepció extrasensorial.
És considerat el pare de l’illusionisme modern, activitat que amb ell deixà de ser una simple atracció de fira per a convertir-se en espectacle de saló, gràcies a l’elegància i el vernís científic que sabé imprimir a les sessions màgiques Millorà el mètode de senyals per als efectes de mentalisme i desemmascarà els farsants que donaven explicacions sobrenaturals als jocs d’illusionisme Fou el primer que usà l’electricitat en les manipulacions i que inclogué suspensions i levitacions als espectacles Assolí tant de prestigi, que, el 1856, Napoleó III el comissionà a Algèria per…
Orquestra Filharmònica de Moscou
Música
Formació russa fundada el 1951 per Samuil Samosud, destacat director al Teatre Bol’šoj de Moscou, per a la interpretació de música operística.
En el moment de la seva creació, formava part del Comitè de la Ràdio de la Unió Soviètica i no fou fins el 1953 que adquirí la denominació d’Orquestra Filharmònica de Moscou OFM Sota la direcció de Samosud presentà obres dels nous compositors soviètics, sense oblidar els concerts de música d’òpera, que molt sovint oferien títols poc coneguts pel públic de la Unió Soviètica El 1958 Kirill Kondrasin començà una intensa relació amb l’OFM, que el dugué a esdevenir-ne director musical del 1960 al 1975 Kondrasin modernitzà l’orquestra, que a partir de llavors es presentà a les principals sales del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina