Resultats de la cerca

Vida i obra Publicà contes i articles, entre d’altres a “La Senyera” de Palamós, “El Federalista”, i, sobretot, a “Joventut” S’identificà amb els ideals del modernisme i el federalisme El 1902 publicà Francisco Pi i Margall i la peça teatral Titelles febles En Creuant la plana morta 1903 defensà l’autonomisme El 1904 aparegueren el relat La Ella d’en Vademecum i el drama El geni , escrit amb Emili Tintorer El seu teatre s’inscriu en els corrents vitalistes i regeneracionistes del modernisme El 1905 estrenà Dintre la gàbia i entrà en contacte amb l’esperanto, llengua de la qual…

Als segles XVIII i XIX, en crear-se les diverses nacionalitats, molts cants patriòtics adquiriren aquesta categoria, com la Marsellesa  1792, La Brabançonne 1830, etc A Catalunya, l’any 1870 l’associació Jove Catalunya proposà l’adopció, a la manera d’himne nacional, de la cançó popular Els segadors , que fou efectivament emprada com a tal per la República Catalana 1931 i per la Generalitat de Catalunya fins el 1939 Prohibit durant el franquisme, hom tendí a emprar d’altres cançons en substitució, com la Balanguera , La Santa Espina , El cant dels ocells , El cant de la senyera…

Vida i obra Cursà estudis de magisteri i de filosofia i lletres Fou mestre d’ensenyament primari i, posteriorment, professor agregat de filosofia de l’Institut de Batxillerat Luis Vives de València Dirigí l’Escola d’Estudis Empresarials de València Professor d’història antiga de la Facultat de Geografia i Història de València i doctor en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid, fou collaborador del Consell Superior d’Investigacions Científiques i de l’Institut Arias Montano 1946-60 La seva tasca investigadora se centrà, fonamentalment, al s XV i en els jueus valencians Obtingué…

Pagès de professió, durant la Guerra Civil formà part de la columna Durruti al Pirineu de Lleida, on descobrí l’alta muntanya Acabada la guerra passà uns mesos al camp de concentració de Vernet d'Arieja Impulsor de l’excursionisme al Penedès, fou un dels fundadors de l’entitat Joventut Excursionista Vilafranquina 1944, clausurada els anys cinquanta Fomentà activitats com la neteja de camins i de fonts a la comarca i organitzà excursions collectives i campaments als Pirineus i als Alps El 1949, juntament amb els excursionistes Josep Llaudó, Cosme Milà germà seu i Joaquim Cabeza, deixà targetes…

De formació autodidàctica, inicià l’activitat professional documentant gràficament la Transició espanyola a la revista Cambio 16   l’any 1972, de la qual fou corresponsal a Barcelona 1973-75, amb fotografies com La senyera catalana 1976 o La signatura de la Constitució 1978 L’any 1972 fundà també amb altres fotògrafs l’Agència Popular Informativa API, i el 1979 féu la primera exposició individual a la Galeria Spectrum de Barcelona 1979 L’any següent cofundà l’agència fotogràfica Cover , que dirigí en 1980-84 i 1991-94 Ha estat editor i fotògraf de nombroses revistes culturals com…

Vida i obra Redactor en cap de La Veu de Catalunya i membre de la Lliga Regionalista, durant la República ingressà a Esquerra Republicana Les seves novelles reflecteixen un clima de dramatisme pessimista i els seus protagonistes són éssers fracassats, abúlics o perseguits per la fatalitat Després d’una novella breu, El passat, cendra 1926, publicà Samuel 1927, La suprema voluntat 1928 —que narra les lluites socials a la Catalunya d’entreguerres, tot i que, per evitar la censura primoriverista, situa la trama a Polònia—, La fadrina Berta 1929 —obra de caràcter psicològic en què es mostra l’…

Lluità a Marató i Salamina Autor i actor, triomfà a Atenes amb Els perses 472 aC i la trilogia tebana 467 aC —de la qual resta Els set contra Tebes , que formava part de la trilogia amb Lai i Èdip —, i a la cort de Hieró, a Sicília, amb Les Ètnees 470 aC El 458 aC guanyà un concurs amb l' Orestíada , l’única trilogia completa que n'ha restat Èsquil fa de la justícia divina, a la qual l’home pietós ha d’adaptar-se, el nucli del seu pensament teològic En el seu teatre, la fe, justificada pels mites antics, és sempre racionalitzada Introduí en la representació dramàtica un segon actor i, seguint…

Collaborà en nombroses publicacions d’adults i d’infants i illustrà centenars de llibres La seva obra, amplíssima i popular, sobresortí per l’encert expressiu, una extraordinària habilitat tècnica i seguretat artística Reflecteix les formes de vida de la societat catalana dels tres primers decennis del segle XX a través d’un gran poder de síntesi Abandonant la seva primera formació, castellana, — era fill d’un militar — , s’integrà plenament en l’esperit d’un poble que es trobava en un moment de recuperació de la seva personalitat Començà a publicar el 1902 al Cu-cut , on hi ha una bona part…

El 1911 es revifà, es reestructurà, s’aprovaren els nous estatuts i es féu una declaració de principis impulsada per Josep Conangla i Fontanilles , que en fou tres cops president Es constituí en força d’avantguarda del nacionalisme català a l’illa, tot propugnant fermament l’autonomia de Catalunya Segons els seus estatuts, el Centre es considerava una extensió social i espiritual de Catalunya en terra cubana i aspirava a que fos reconegut en tots els ordres També consideraven que l’Estat espanyol estava en el deure immediat de satisfer a Catalunya l’aspiració d’assolir un règim d’autonomia El…

Durant els darrers temps del franquisme, les més diverses forces polítiques democràtiques avançaren posicions favorables a l’establiment d’un règim de màxima autonomia al País Valencià, immediat a l’arribada la democràcia Llavors i durant la transició aparegueren nombrosos projectes Els successius resultats electorals desfiguraren notablement les esperances inicials El 17 de març de 1978 fou publicat el decret que establia el règim preautonòmic el 8 d’octubre, nou partits signaren un compromís per a la “consecució del màxim grau d’autonomia dins del termini més breu que permetés la…