Resultats de la cerca

El vincle feudal es podia trencar a voluntat de les parts, i la possessió del feu revertia al senyor També hi revertia quan el vassall l’abandonava, quan es negava a combatre, o a donar potestat del feu al senyor, o en el cas que el vassall ofengués el senyor o el desafiés aïradament, trencant, així, el vincle de vassallatge Aquest vincle igualment podia ésser trencat pel senyor si desafiava el vassall Aquest desafiament era conegut amb els noms de difidament o acuindament

A diferència del dret comú, que donava un termini de dos mesos al senyor, en dret català aquest només té trenta dies per pagar o dipositar el preu i accessoris, a partir de la data que presenta l’escriptura de transmissió També és específic del dret català que els béns emfitèutics es puguin cedir a un tercer, excepte al bisbat de Girona i alguns llocs de la Catalunya Vella, on, a l’igual del dret comú, només es podia fadigar si els béns restaven per al senyor directe En l’actual dret vigent a Catalunya, el senyor que fadiga no pot transmetre la propietat…

En l’anomenada empara real el senyor prenia el feu del seu feudatari i l’aplicava al seu domini i en l' empara verbal el senyor impedia que el vassall o emfiteuta tragués res béns mobles, productes o rendes de la propietat feudal o emfitèutica

Aquesta figura vinculava d’una manera indissoluble les anteriors relacions de vassallatge i de benefici, en fer-se aquest hereditari, cosa que, si de cas, s’esdevingué a França i també a Catalunya, al segle X La relació senyor-vassall implicava uns deures mutus per part de tots dos contraents auxili militar i consell per part del vassall, protecció i justícia per part del senyor, i era closa mitjançant una cerimònia ritual pròpia L’objecte del feu consistia, generalment, en l’usdefruit, pel vassall, d’un terme rural, de la terra i altres drets inherents al castell…

També havia d’exigir la prestació dels serveis personals que resultaven de l’adscripció a la terra per part dels camperols, de recaptar els profits adventicis provinents de les exaccions forçades dels mals usos, el cobrament de lluïsmes i foriscapis Era retribuït mitjançant el redelme la tercera part del delme dels rèdits a la Catalunya Vella, el batlle de sac tenia dret, a més, a la percepció dels parells, tant d’allò que el senyor cobrava com d’allò de què feia gràcia de no cobrar El batlle havia de fer jurament de fidelitat al senyor i, sovint, prestar-li…

Institució de dret públic, fou regulada pels Usatges de Barcelona en el sentit que si l’adulteri no havia estat consentit pel marit, aquest i el senyor es partirien en igual proporció els béns de l’adúltera si hi havia hagut consentiment del marit, el benefici passaria íntegre al senyor no caurien en la pena de pèrdua de béns les dones que haguessin adulterat per temor o manament del marit, i, si elles volien, eren separades del marit i recuperaven el dot i l’escreix

Les seves formalitats eren l' encomanda de mans el súbdit, agenollat, posava les mans juntes, i les hi agafava el senyor, que romania assegut, el bes mutu i el jurament de fidelitat , tocant el vassall els Evangelis Aquest cerimonial era emprat tant en els reconeixements de relacions de vassallatge existents com en la creació de noves en determinats casos de successió de feus i beneficis, capbrevacions o confessió d’aquella dependència, la prestació de l’homenatge era obligatòria era emprada també en els casos d’encomanda, o submissió voluntària a un nou senyor A…

Hom la iniciava amb la impetració de territori al jutge ordinari de l’emfiteuta, llevat que el senyor fos titular de la jurisdicció d’aquest si hom volia capbrevar béns situats a tot el Principat, calia demanar territori a l’audiència El territori acostumava a ésser el domicili del jutge Concedit el territori, el senyor nomenava jutge emfiteuticari o capbrevador normalment un advocat i sovint el mateix jutge ordinari i un escrivà de la causa per a la tramitació del procés Quan els afectats eren tots els emfiteutes d’un terme hom publicava un cartell de convocatòria…

Mitjançant la percepció d’una suma de diner per part del senyor, equivalent a la quarta part del valor d’aquella garantia A la Catalunya Vella, la ferma o conformitat del senyor territorial fou obligatòria i forçada Aquest és un dels mals usos suprimits per la sentència arbitral de Ferran II el 1486

Antigament, en la causa de capbrevació, el senyor directe, que la promovia per via d’acció confessòria, podia escollir jutge emfiteuticari