Resultats de la cerca

La identificació dels colúbrids es fonamenta molt sovint en les escates cefàliques Hom ha indicat en el dibuix únicament les principals 1 rostral, 2 internasal, 3 prefrontal, 4 frontal, 5 supraocular, 6 parietal, 7 nasals, 8 loreal 9 preocular 10 postocular 11 supralabial 12 infralabial Gustavo Hormiga Els colúbrids constitueixen una família molt extensa i variada Només tenen un pulmó i no presenten rastres de membres ni de cintures Les seves escates ventrals constitueixen una filera única i connecten a les costelles per uns músculs especialitzats Tenen, típicament, nou escates…

Considerades per molts autors una subfamília de les campanulàcies, se'n diferencien per la forma, sovint arborescent, i per les flors, zigomorfes i resupinades

Són petits, de colors vius, generalment granívors i tots ells sociables Comprèn 107 espècies, que habiten a Formosa, l’Àsia meridional, Austràlia i Àfrica En algunes sistemàtiques són classificats com a subfamília dels ploceids

Són cavicornis, amb les banyes de formes i mides variables, presents en ambdós sexes, bé que més grosses en el mascle no es ramifiquen i creixen contínuament, d’acord amb el creixement total de l’animal, i no cauen mai perennicornis Els bòvids tenen generalment 32 dents a vegades 28 i els manquen les incisives i les canines superiors el tub digestiu és el típic dels remugants Les falanges dels dits superiors són reduïdes o bé manquen Búfals cafre o africans © Xevi Varela Llur distribució geogràfica és molt àmplia, i viuen a gairebé tots els continents, llevat d’Amèrica Central, Amèrica del…

Els bòvids són el grup dels artiodàctils que més s’ha expandit des del Pleistocè fa uns 10 milions d’anys Són representats per 49 géneres i prop de 115 espècies, 75 de les quals es troben a l’Àfrica Són originaris de la regió paleàrtica, i es troben àmpliament distribuïts, per bé que no n’hi havia ni a Austràlia ni a Amèrica del Sud, fins que van ser introduïts per l’home Als Països Catalans i a la Península són representats per tres espècies, pertanyents totes elles a la subfamilia dels caprins Caprinae

De la subfamília de les flautes tapades i generalitzat a partir de mitjan segle XVI, normalment es troba en la tessitura de 8' En la de 16’ pren el nom de subbaix o contres tapades, i en la de 4', el de tapadet en aquest cas amb terminació de xemeneia per a aclarir el timbre La peculiaritat de donar la mateixa nota, encara que més feble, que els tubs oberts però només amb quasi la meitat de la seva llargada, implica un estalvi de material, d’espai i de consum d’aire que el fa molt útil per als cossos d’orgue petits cadireta, ecos i per als instruments d’estudi Es pot fabricar…