Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics amb dues membranes És un tambor cilíndric de grans dimensions que hom fa sonar percudint-lo amb una maça amb la mà dreta mentre l’altra controla la durada del so o, en el cas de la bateria, amb un mecanisme de pedal Amb un diàmetre que oscilla entre 80 i 100 cm i una fondària d’uns 40 cm, és l’instrument de percussió més gros de l’orquestra simfònica, a la qual s’incorporà al final del segle XVIII D’altres de mida més petita són utilitzats per la banda, per grups de jazz , rock , etc -…

Els tensors de filferro solen consistir en un rodet amb mecanisme de cadell que gira en accionar-lo amb una clau o en dues bagues d’espiga llarga i roscades l’una a la dreta i l’altra a l’esquerra, enroscades en un cos d’unió Els tensors de corretges de transmissió consisteixen generalment en uns rodets lliures que n'allarguen el recorregut en ésser aplicat amb força sobre una branca de la corretja o sobre totes dues

Investigà la física matemàtica i el càlcul diferencial i desenvolupà la teoria dels tensors, basada en els treballs de Riemann, que després foren continuats pel seu deixeble TLevi-Civita La seva obra matemàtica fou de gran utilitat en el desenvolupament formal de la relativitat especial

Són els cércols de fusta -generalment d’ullastre- o d’altres materials als quals es fermen, cusen o aferren les membranes amb què es produeix el so Hom pot aplicar al riscle uns tensors que, en tibar-lo, estiren la membrana fins que adquireix la tensió necessària perquè l’instrument produeixi el seu so característic

Si E és un espai vectorial de dimensió n sobre un cos algèbric K , hom defineix el tensor covariant d’ordre r com una aplicació T r definida en E X E X r X E = E r , i per a valors en K tal que és lineal en cada component, és a dir, que per a i= 1, 2, 3, , r es compleix a T r x ₁, , x i + y i , , x r = T r x ₁, , x i , , x r + T r x ₁, , y i , , x r b T r x ₁, , λ x i , , x r = λ T r x ₁, , x i , , x r Els tensors covariants d’ordre 1 formen l’espai E* , anomenat dual de E , és a dir, el conjunt d’aplicacions lineals de E en K E * és, alhora, un espai vectorial de…

Consisteix en dues bigues, inclinades cap endavant respecte al punt de suport, unides en llur extrem superior, des d’on penja la politja El conjunt és mantingut ferm per mitjà de cables tensors o bé per una tercera biga que convergeix amb les altres dues, i pot ésser fix en un moll o flotant, muntat damunt plataformes

La bigota que només té un ull és anomenada bigota cega, i la que té una abraçadora de ferro, bigota ferrada Antigament eren emprades formant un aparell que servia per a tesar l’eixàrcia ferma, de manera que una d’elles era fermada a l’extrem d’un obenc amb una gassa, i una altra a les taules de guarnició o a les cofes per mitjà d’una abraçadora i d’una cadena Actualment han estat substituïdes pels tensors

Consta essencialment d’un cable portant , penjat als pals o pòrtics de subjecció, que aguanta el cable de contacte per mitjà d’unes pèndoles El cable de contacte és subjectat als pals mitjançant uns tensors transversals aïllants que eviten les oscillacions En la catenària composta el cable de contacte penja d’un cable portant auxiliar que li és parallel i que, al seu torn, penja del cable portant principal Aquesta disposició millora la flexibilitat del fil al pas del pantògraf, i permet velocitats superiors a 120 km/h La catenària amb suspensió en Y millora la flexibilitat i…

Més en general, qualsevol mecanisme susceptible de modificar l’afinació parcial o general d’un instrument En els cordòfons, consisteixen en petites palanques, fixades al cordal, mogudes per un cargol de precisió que en tensar o afluixar la corda permeten ajustar-ne l’afinació amb més precisió i rapidesa que les clavilles , fins i tot en el mateix moment de l’execució musical En els membranòfons d’afinació determinada aquests mecanismes permeten ajustar la nota i fins i tot canviar-la Els procediments més antics consistien en una sèrie de cargols que fixaven el cercle de suport de la pell o…

Situació Vista exterior de l’església, amb la capçalera i el mur de migjorn Un edifici, les modificacions del qual s’acusen manifestament F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Andreu s’alça als peus de les ruïnes del castell de Clarà al cim d’un serral que es dreça a la banda ponentina del terme, prop de la carretera de Manresa a Vic, des d’on és ben visible Long 2°04’49” - Lat 41°49’12” FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Moià i del castell de Clarà, al mateix lloc on s’aixecava el castell No passà de capella vinculada al castell primer i a un mas després El…