Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
anyer | anyera
primera comunió
Cristianisme
Recepció de l’eucaristia per primera vegada a la vida.
Hom sol revestir-la d’una certa solemnitat, fins al punt d’esdevenir un acte social, sovint, semblant, al casament Les Esglésies d’orient conserven l’ús de donar l’eucaristia al moment del bateig, àdhuc als infants
albigès | albigesa
Cristianisme
Dit impròpiament de la doctrina càtara per haver estat descoberta per primera vegada a l’Albigès (catarisme, croada albigesa).
Pau V
Cristianisme
Nom que adoptà Camillo Borghese en esdevenir papa (1605-21).
Durant el conclave, per primera vegada uns sobirans catòlics, la monarquia castellana, li posà el veto, aplicant el ius exclusionis S'enfrontà amb Venècia, aplicant per darrera vegada contra una nació l’entredit eclesiàstic 1606, però procurà de mantenir en pau els Estats Pontificis Publicà el Rituale Romanum , autoritzà la condemna del sistema copernicà 1616, erigí la Universitat de Càller 1606 i concedí als jesuïtes el llegat Puigmitjà de Perpinyà 1613 Tot i mostrar-se nepotista, afavorí els moviments reformadors
vestició
Cristianisme
Cerimònia durant la qual hom revesteix per primera vegada l’hàbit religiós a una persona que entra en un orde o una congregació.
Joan XV
Cristianisme
Papa (985-966).
Elegit gràcies al grup dels Crescenzi, canonitzà primera vegada en la història Ulric d’Augsburg Afavorí la reforma cluniacenca Enemistat amb els Crescenzi, hagué de cridar Otó III, però morí poc abans que aquest arribés a Roma
xantre
Cristianisme
Cantor primer en una catedral o un monestir.
Avui dia tenen aquesta tasca un o més beneficiats, especialistes en el cant i amb bona veu El primitu xantre solia ésser a la vegada el primicer i cabiscol, i tenien una tasca pedagògica entre els qui formaven l’escola catedralícia
sacramentari | sacramentària
Cristianisme
Dit dels reformats que, al segle XVI, negaven la presència real en l’eucaristia.
Aplicà aquest terme per primera vegada Luter per indicar els seguidors de Zwingli i de JOecolampadius, que s’oposaven a la doctrina de la consubstanciació, en la controvèrsia que els oposà durament 1524- 36 i que finí en el concordat de Wittemberg 1536
corepiscopus
Cristianisme
Bisbe de les contrades rurals, sotmès a la jurisdicció del bisbe de la ciutat, equivalent, en bona part, a un vicari episcopal.
Esmentada per primera vegada al s IV, aquesta institució ha estat corrent a l’Orient, sobretot a les esglésies de tradició siríaca A l’Occident, florí a França i a Alemanya als s IX-XI, i fou desconeguda a la península Ibèrica i a Itàlia
capítol
Cristianisme
Reunió periòdica de tots els superiors o bé dels monjos, religiosos o clergues regulars d’una província ( capítol provincial
) o de tot el món ( capítol general
) segons els estatuts propis, destinada a deliberar i prendre acords referents a tot o a una part de l’orde o de la congregació.
Tenen sovint facultats legislatives o correctives Aquesta pràctica sembla que fou regulada per primera vegada per la congregació cistercenca, que en la seva Carta Charitis 1119 disposava la reunió de tots els abads de l’ordre, anualment, a Cîteaux El Concili Laterà IV 1215 els féu extensius a totes les congregacions monàstiques i a tots els ordres religiosos
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina