Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
virtuós | virtuosa
virtuós | virtuosa
Persona que excel·leix en la tècnica d’un art.
harmònica
Música
Instrument aeròfon format per una sèrie de llengüetes lliures, col·locades en petits conductes arrenglerats en una caixeta dotada d’obertures.
A cada orifici correspon un conducte L’executant desplaça lateralment l’instrument per expirar o inspirar aire en un tub o un altre Aquest instrument, que data del s XIX, ha estat molt perfeccionat Existeixen nombrosos conjunts d’harmòniques Darius Milhaud i Vaughan Williams han escrit obres per al virtuós Lany Adler
rossinyol
Kentish Plumber (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 16 cm, que té les parts superiors de color bru rogenc i les inferiors més clares.
És fortament territorial i s’alimenta de cucs, petits insectes i aranyes, que captura a terra o entre el sotabosc, i de baies, especialment de saüc Hom n'aprecia el cant del mascle, no tan melodiós com el d’alguns altres moixons, però molt més virtuós i capaç de fer redoblaments brillants, matisos suaus i fortes notes És difícil de mantenir-lo engabiat, a causa del règim alimentari i de l’instint migrador a més, en captivitat gairebé no canta Habita en boscs amb vegetació baixa densa i maleses humides al nord-oest d’Àfrica, l’Europa meridional i central i l’Àsia Menor, i hiverna…
amor cortès
Literatura
Concepció de les relacions amoroses sorgida en la societat cavalleresca occitana i que constitueix l’element bàsic de la poesia trobadoresca desclosa al segle XII dins la literatura occitana
.
Entès com un vassallatge feudal al servei de la dama, l’amor cortès constituí una original aportació de l’edat mitjana a la cultura del món occidental, puix que els seus esquemes haurien estat impossibles per al pensament llatí clàssic D’acord amb aquesta concepció feudal, la dona és tractada de midons meus dominus , ‘el meu senyor’ i el poeta s’anomena a si mateix om ‘home’, és a dir, vassall El mot servir actitud del vassall respecte al senyor adquireix el sentit de fer la cort a l’estimada L’enamorat, igual que l’aspirant a cavaller, ha de passar per les diferents etapes de l’aprenentatge…
recital
Música
Execució pública d’una peça musical per un sol intèrpret o un conjunt reduït.
A l’origen segle XV i en l’ús del mot derivat del llatí en anglès i francès, designava l’acte de narrar o recitar, inicialment sense cap relació amb la música Aquesta vinculació es difongué sobretot des de mitjan segle XIX, quan la pràctica de les actuacions en solitari d’un virtuós, en consonància amb la figura de l’artista inspirat típica del Romanticisme, s’estengué ràpidament Sembla que les actuacions de Franz Liszt foren decisives en la difusió d’aquesta mena d’exhibició de fet, per les seves condicions orquestrals, el piano ha estat i és l’instrument més emprat en les…
arpeggione
Música
Instrument d’arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec De les dimensions d’un violoncel, és basat en una viola de gamba baixa El seu cos sembla el d’una guitarra, amb la taula harmònica lleugerament en forma de volta i dues obertures en forma de C Les sis cordes afinades com les de la guitarra mi, la, re, sol, si, mi, metàlliques i de tripa, es recolzen en un pont i estan fixades en un cordal com ara el del violoncel El mànec té 24 trasts fixos i el cap recorda una falç amb clavilles laterals L' arpeggione , o guitarra d’arc, fou inventat per JG Stauffer a…
harmònica
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent que consisteix en una caixa de forma rectangular i dimensions reduïdes, dividida en canals arrenglerats cadascun dels quals conté dues llengüetes metàl·liques.
L’intèrpret obté els diferents sons bufant o aspirant en una cambra sonora o altra, tot desplaçant lateralment l’instrument En la classificació Horbonstel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta El nom d’harmònica deriva de la facilitat que posseeix l’instrument per a tocar acords, en bufar o xuclar en diversos canals alhora Per a obtenir sons aïllats, la tècnica consisteix a tapar els canals no desitjats amb la llengua L’instrument data del segle XIX i la seva invenció és atribuïda a Christian Friedrich Luwdig Buschmann 1805-1864, que construí un primer model anomenat Aura…
cadenza
Música
Fragment musical de caràcter virtuós que normalment és a prop del final del primer i últim moviments dels concerts per a solista i orquestra.
Aquest passatge s’anomena cadenza 'cadència' perquè omple l’espai d’una cadència harmònica comprès entre l’inici de la 6a i 4a cadencial i la seva resolució A efectes instrumentals, l’atac de la 6a i 4a cadencial coincideix amb la fermata de l’orquestra i l’inici de la intervenció del solista El final de la cadenza en els concerts clàssics i en alguns del període romàntic acostuma a ser amb trinat sobre alguna de les notes de l’acord de dominant i immediatament després la seva resolució a l’acord de tònica, on l’orquestra reinicia la seva intervenció En la partitura, la fermata de l’orquestra…
bandúrria
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada usat, en les seves diverses formes, des de l’Edat Mitjana.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Actualment consisteix en una caixa de ressonància piriforme amb una boca oval o rodona, amb el fons pla com les guitarres El mànec disposa d’un batedor amb trasts fixos d’alpaca i un claviller que suporta un joc de clavilles amb sistema de cargol sens fi La longitud total de l’instrument és d’uns 60 cm Les cordes, en nombre de dotze sis dobles cordes o ordres, són fixades a un cordal i alçades per un pont pla Normalment es toquen amb l’ajut d’un plectre El nom de bandúrria prové del llatí tardà pandurium , i…