Resultats de la cerca

El promotor era el cap regional carlí de Catalunya, Mauricio de Sivatte y de Bobadilla Estava especialment implantada a Catalunya, amb pocs adherits a la resta d’Espanya El procés que dugué a la seva creació s’inicià el 1944, en dimitir Sivatte de la Junta Suprema Nacional carlina per discrepàncies amb el cap de la Comunió, Manuel Fal Conde Continuà els anys 1946-1948, sempre en la línia d’exigir un major activisme a la Comunió, la seva reorganització i una presència més gran de Don Xavier de Borbó-Parma Des d’aleshores el gruix del carlisme català, liderat per Sivatte, es mantingué distant…

Postulà, entre altres objectius, la creació d’un Estat Nacionalsindicalista, amb sindicació obligatòria de tots els “productors”, la dissolució dels partits marxistes i l’expansió imperial d’Espanya Desaparegué pel març de 1934 en fusionar-se amb Falange Española per crear Falange Española de las JONS FE de las JONS , si bé al gener de 1935 els exjonsistes seguiren l’escissió encapçalada a Madrid per Ramiro Ledesma Ramos i abandonaren l’organització de Barcelona Després de formar aquí un partit propi amb vocació estatal, el Partido Español Nacional Sindicalista al mateix gener,…

Sota la presidència inicial de Josep M Vallès i Ribot i el liderat efectiu de Pere Coromines, la UFNR disposà d’un notable conjunt de dirigents com Francesc Layret, Joaquim Lluhí, Santiago Gubern, Laureà Miró, Lluís de Zulueta, Jaume Carner i comptà amb nodrida premsa pròpia els diaris El Poble Català i Bages-Ciutat i setmanaris o quinzenals com La Forja Barcelona, Acció Badalona, Ciutadania Girona, Ciutat Olot, Foment Reus, Empordà Federal Figueres, Llibertat Terrassa o El Programa Sant Feliu de Guíxols La UFNR va néixer amb la doble ambició de competir amb la Lliga Regionalista en el…

Francesc Puget Les tres fàbriques de Manlleu L’edifici de les tres fàbriques, a Manlleu Francesc Puget i Montfort nasqué a Osseja, poble de la Cerdanya del costat francès, al final del segle XVIII Per història i també per sentiment els Puget es consideraven del tot francesos Es deien descendents de Peire Puget, un escultor i pintor provençal, de l’època de Lluís XIV, i de nombrosos militars i diplomàtics, tots ells nascuts a diverses comarques del Llenguadoc Aquest primer Puget estava installat a Vic al voltant del 1830 Els francesos que arribaren aquells anys eren, en general, persones que…

Una família sorprenent, la dels Urgellès El pare era un home amb vocació d’empresa el seu fill Agustí va ser un savi, més interessat en la investigació que en l’empresa I un altre fill, Fèlix 1845-1919, fou un dels grans pintors de l’escenografia romàntica catalana Joan Fèlix Urgellès i Rovira era fill de Vilafranca del Penedès Devia haver nascut amb el segle XIX, més o menys La primera referència històrica que en tenim és com a propietari d’una petita fàbrica de teixits de cotó a la seva població de naixement Però aviat canvià de ram d’activitat i de residència i passà del sector tèxtil al…

Planta general d’aquestes importants fortaleses de frontera, amb indicació del seu perímetre murat amb torres de base quadrada J Castellví i S Got Castellví, a partir de R Grau i L Bousquet A menys de 4 km de la frontera francoespanyola del Pertús, a banda i banda de la CN-9, dins del terme municipal de les Cluses Vallespir, s’aixequen les imposants ruïnes de dos forts romans Ei nom de les Cluses deriva de l’apellatiu genèric clausurae , mot que es donà a les fortaleses de frontera de l’imperi Romà Aquestes fortaleses eren situades al pas de la Via Domitia , a mig camí de les estacions d’ ad…

La família Arbós era de Sant Hipòlit de Voltregà Osona Allí nasqué el 1824 Jaume Arbós i Tor, que aviat es convertí en barceloní, ja que la seva família s’installà a la capital catalana el 1830 Jaume Arbós La Ilustració Catalana , 1904 El Dr Jaume Arbós perfeccionà el sistema de l’enllumenat per gas assajat per primera vegada a Catalunya pel Dr Josep Roura Jaume, un dels fills del matrimoni Arbós, entrà a l’escola de química que tenia a la Llotja la Junta de Comerç de Catalunya el 1843 Estudià a les ordres de Josep Roura, el segon catedràtic de l’assignatura a l’escola i la persona que el…

Joan Romaní i els seus successors Publicitat del paper de la fàbrica d'Antoni Romaní de Capellades recollida a Carátulas papeleras, siglos XVII - XX , Alier SA 1986 Joan Romaní fou l’introductor a la comarca de l’Anoia del que un successor seu anomenarà l’ofici de paperer Evidentment no era una indústria, ja que s’installà a Piera al voltant del 1620, i aleshores la fabricació de paper era pura artesania, acompanyada, això sí, per la força d’una roda hidràulica que permetia substituir la força manual o animal Joan Romaní era de Riudaura Garrotxa i es deia en realitat Joan Forgas El Romaní era…

Plànol de la ciutat i dels seus suburbis a l’antiguitat tardana i en època altmedieval JM Nolla i J Sagrera Els primers anys del darrer terç del segle III, entre el govern de Claudi II el Gòtic 268-270 i d’Aurelià 270-275, es va cloure un llarg i espectacular procés d’adaptació de la ciutat d’Empòrion a unes noves circumstàncies econòmiques, socials i polítiques de gran abast, que la van dur, per tal de sobreviure, a la necessitat de deixar anar el llast, que, com plom a les ales, amenaçava de collapsar la supervivència mateixa de la ciutat Primerament s’abandonà el barri més pròxim al mar —…

La seva creació respongué a la lògica del “sistema canovista” de la Restauració per al bon funcionament del sistema parlamentari calia l’existència d’un partit d’oposició La dificultat inicial consistia a saber qui, com i amb quina intensitat podia integrar-se en el nou sistema polític Aquells que podien constituir el nou partit, per regla general, tenien un compromís directe amb el període revolucionari del Sexenni 1868-1874, i la Restauració havia estat iniciada amb el clar propòsit d’eliminar el seu llegat històric Práxedes Mateo Sagasta encapçalà la tendència moderada partidària de la…