Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
wahhabisme
Islamisme
Doctrina predicada a l’islam per Muḥammad ibn "Abd al-Wahhāb
.
Adaptació a l’escola hanbalita de la reforma puritana d’ibn Taymiyya, preconitzava l’observança estricta de l’islam alcorànic i condemnava diverses pràctiques culte als sants, pelegrinatge a llurs tombes, els minarets a les mesquites, el rosari musulmà, l’ús del tabac, la música, etc com a innovacions contràries a la pura ortodòxia sunnita La doctrina wahhabita, estretament lligada des de bon principi a la dinastia saudita wahhabita 2 2, ha estat l’origen del regne wahhabita d’Aràbia Aràbia Saudita, d’on és la religió oficial Té també adeptes a l’Índia, a l’Afganistan i al Turquestan
wahhabita
Història
Membre de la dinastia dels ibn Sa‘ūd, iniciada amb Muḥammad ibn Sa‘ūd (~1700-65), emir de Ḍar‘iyya, que des de l’inici del wahhabisme l’expandí amb les armes per tot el Najd.
El seu fill, ‘Abd al-Azīz 1765-1803, continuà l’expansió del moviment Comandava les tropes al seu fill Sa'ūd, que s’emparà de la Meca 1803 Un cop emir 1803-14, consolidà l’ocupació d’Al Hijāz presa de Medina, 1804 En temps del seu fill ‘Abd Allāh 1814-19 el wahhabisme, pràcticament anorreat per Muḥammad ‘Alī d’Egipte Ibrāhīm Paixà, continuà gràcies a la branca saudita collateral, que reeixí a Ar Riyād i establí el regne wahhabita de l’Aràbia central 1927, a la qual donà el nom d'Aràbia Saudita 1932
Muḥammad ibn ‘Abd al-Wahhāb
Islamisme
Fundador del wahhabisme
.
Teòleg i metge, adaptà al hanbalisme la reforma puritana d' ibn Taymiyya , a la qual convertí l’emir de Ḍar'iyya Muḥammad ibn Sa'ūd, tronc del futur regne wahhabita a l’Aràbia central
Taqī al-Dīn Aḥmad ibn Taymiyya
Islamisme
Història del dret
Teòleg i jurista hanbalita.
Intervingué també en política Acusat, sobretot, d’antropomorfisme, fou sovint empresonat i perseguit Evacuà nombroses consultes jurídiques caracteritzades per l’intent d’harmonitzar tradició i raó La seva doctrina, reformista-conservadora, influí en el naixement del wahhabisme s XVIII i de l’estat de la dinastia saudita a Aràbia Autor, entre altres, del tractat de política jurídica Kitāb al-Siyāra al-šar'iyya
Naǧd
Regió muntanyosa de l’Aràbia desèrtica.
Islamitzada en temps de Mahoma, formà part dels califats omeia i abbàssida i del regne càrmata s X, bé que sovint les diverses organitzacions tribals que integraren es mantingueren independents del poder central i tornaren àdhuc al paganisme A mitjan s XVIII Muḥammad ibn ‘Abd al-Wahhab hi predicà el retorn a l’islam wahhabisme El 1921 ‘Abd al-Azīz III ibn Sa'ūd s’hi proclamà emir Des del 1932 formà part del regne de l'Aràbia Saudita
Riad
Ciutat
Capital de l’Aràbia Saudita i de l’emirat homònim.
Situada en un fèrtil oasi en el Najd, era originàriament una compacta ciutat emmurallada que, a partir del 1946, fou engrandida i modernitzada Unida per ferrocarril a Al-Dammām, al golf Pèrsic, és el principal centre comercial dels deserts d’Aràbia A la funció política i administrativa s’uneix l’activitat industrial indústria alimentària, refineria de petroli Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat Islàmica de Imam Muḥammad ibn Sa'ūd, fundada el 1953 i Universitat del rei Sa'ūd, el 1957 Centre del wahhabisme, la ciutat es desenvolupà al segle XIX i…
gihadisme
Política
Moviment fonamentalista islàmic que inclou grups i organitzacions islamistes partidaris d’un estat teocràtic regit per la xaria i que, a més, utilitzen la violència com a mitjà gairebé únic per a aconseguir-lo.
La designació, poc precisa però emprada abundantment en els mitjans de comunicació, té l’origen en la interpretació més bellicista del concepte alcorànic del gihad El gihadisme és el resultat de l’evolució d’alguns moviments del fonamentalisme islàmic sorgits al final del segle XIX i al principi del segle XX, com ara el salafisme o el wahhabisme , que propugnaven un “retorn a l’islam” com a reacció als canvis introduïts pel predomini occidental Generalment hom restringeix la designació a l’islam sunnita, bé que entre algunes organitzacions xiïtes, com ara Ḥizb Allāh, el…
fonamentalisme
Política
Religió
Moviment generalment religiós, però sovint amb una forta càrrega política, que prescriu un dogma i una moral estricta que exclouen i ataquen qualsevol altra creença o codi moral, o qualsevol desviació respecte a la interpretació ortodoxa del dogma.
Aquesta designació sol associar-se a termes com integrisme, dogmatisme, essencialisme, fanatisme, etc Al s XX, els diversos fonamentalismes es caracteritzen per la consciència de minoria, el sentit totalitari de l’Escriptura o de la tradició, el concepte ahistòric de la veritat, el predomini de la comunitat sobre l’individu i el principi del líder, la creació d’un enemic i l’afirmació masclista El mot s’aplicà en un principi al moviment propagandístic ultraconservador prtestant nord-americà que als anys vint preconitzava la interpretació literal de les Escriptures enfront de la difusió dels…
Quṭb, Sayyid
Literatura
Escriptor, publicista i activista religiós i polític egipci.
Nascut en una família benestant, s’educà a la madrassa , i estudià a fons l’Alcorà Entrà molt aviat en contacte amb la política a través del seu pare, membre del partit Wafd, i especialment amb el nacionalisme àrab Després de graduar-se en magisteri al Caire 1933, treballà per al Ministeri d’Educació Al mateix temps inicià una trajectòria periodística collaborant en diversos periòdics, on guanyà reconeixement com a crític literari En aquest vessant, fou un dels primers a assenyalar la vàlua de l’obra de Naguib Mahfuz Membre del partit Wafd, l’abandonà el 1945 per criticar ferotgement el rei…