Resultats de la cerca

Originària de l’Amèrica tropical, té interès ornamental i en fusteria

Correlatiu amb el d’altres països com el Biedermeier, germànic, i els Restauració, Lluís Felip i Segon Imperi, francesos, l’estil isabelí creava els feixucs secreters i les consoles de mirall quadrejat, guarnits de marqueteria monocroma boix sobre caoba i, alhora, els prodigats cadiratges de sala, de corbesa ellíptica, i els mobles auxiliars, ornats de nacre i de flors policromes esclatant sobre el negre mat d’un paper premut papier maché , o bé de to fosc de xicranda, de caoba o envernissats de negre absolut llur entorn era una faramalla tèxtil de cortines i frisos en les obertures, segons…

Segons l’època, n'és variada la fusta, el contorn i la decoració bombada i amb fulloles de noguera en el barroc, massisses de fusta de noguera i motllurades en el neoclàssic, de caoba, amb bronzes o marqueteria, a la primera meitat del segle XIX, i de xicranda a la segona

Presenten fulles sovint oposades i compostes, i flors vistoses, zigomorfes i hermafrodites, agrupades en inflorescències cimoses, amb l’androceu dímer i didínam i l’ovari generalment bilocular Les bignoniàcies proporcionen bona fusta i són de gran efecte ornamental Bignonàcies més destacades Bignonia sp bignònia Campsis radicans gessamí de Vírginia Catalpa sp catalpa Doxantha unguis-cati bignònia Jacaranda sp jacaranda Jacaranda semiserrata xicranda Spathodea sp espatodea

“Tu, de l’estèril pàram bellesa única, solament plàcid repòs del socarrat viatger, vagarós ton fullam subtil remuga o prega Ets la nota solemne de tristesa a les ruïnes, ton mantell remorós verda clàmide fingeix, silenciós plores brandejant la teva testa Del penetrant olor de tes resines qui et cerca es queda embadalit, i en trepitjar tes baies purpurines, les angoixes i els amors dóna a l’oblit Tu, en la infecunda soledat domines talment petja d’un amor marcit” Són versos del “ Poema de los árboles ” 1932, de l’historiador i escriptor mexicà Angel M Garibay 1892-1967, dedicats al pebrer bord…

Als s XVI i XVII, els motius solts esdevingueren composicions de caràcter pictòric resoltes amb combinació de fustes de colors i vetes diversos A l’època romàntica o isabelina hom feia transport altern de dues matèries —metall i xicranda—, com en els secreters del Museu d’Història de Barcelona, o bé fusta de boix sobre caoba, per als mobles de sala El Modernisme reanimà les policromies, amb Homar i Busquets, així com, a mitjan s XX, l’estengueren a grans plafons Josep Obiols, a la sagristia de Montserrat, i Evarist Móra, amb L’expansió catalana de la casa de la ciutat de Barcelona

Sol ser d’una fusta dura i resistent, banús o xicranda, per poder suportar la tensió del cordam Travat de diferents maneres a la caixa de l’instrument, és lleugerament corbat, seguint la forma del pont per repartir la pressió de les cordes sobre aquest de manera més uniforme Té unes petites perforacions per a lligar-hi les cordes Alguns cordals, com el dels violins, es lliguen amb una baga a un botó d’altres es traven amb una peça de fusta, fixada a la caixa, que els travessa En els instruments de la família dels violins, s’hi afegeixen diferents mecanismes per ajustar l’…

Etapes successives d’afaiçonament foren l’emmetxat en figura de cua d’oronella, que substituí la clavaó per a fixar en els mobles del tipus caixa els quatre taulers laterals aquests taulers, de fusta massissa, subjecta al joc de contracció i dilatació, donaren pas als bastiments La fórmula del bastiment com a integradora del moble fou una descoberta que transcendí i encara és vàlida fou característica en els mobles del Renaixement, bé que ja era corrent en les caixes de núvia catalanes del s XIV Els constructors idonis foren coneguts com a fusters-caixers , i després simplement com a fusters…

Encara a la primeria del segle XX, a Europa, feia senyor tenir una calaixera de xicranda O de caoba La xicranda no és una fusta de la selva plujosa, però la caoba sí Ho és, com la majoria de les fustes precioses, aquests admirables materials de calidesa insuperable al tacte i fins a la vista, carregats d’aigües mòrbides que són el resultat de tallar al biaix els anells de creixement del tronc Fustes refulgents un cop polides, exaltades pel toc encès del vernís, mats i alhora lluents, resistents a l’ús i fins al rosec de corcs i altra fauna xilòfaga Amb el doble valor del material preciós de…

Situació i presentació El terme de és a la dreta del Llobregat, a la Marina, entre els estanys de la Murtra i del Remolar, que són al límit del municipi amb els veïns de Gavà, a ponent, i el Prat de Llobregat, a llevant A tramuntana, el terme és accidentat pels darrers contraforts del massís de Garraf la serra de Miramar 234 m és partió amb Sant Climent de Llobregat, i la muntanya de Sant Ramon de les Golbes, també anomenada de la Fita 309 m, ho és amb aquest darrer municipi i el de Sant Boi de Llobregat A ponent, el límit amb Gavà segueix la riera de Sant Llorenç i els camins del Pi Tort, de…