Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
patriotisme
Amor zelós a la pàtria.
Jaume Baradai
Cristianisme
Bisbe siríac monofisita.
Zelós i actiu, reorganitzà l’Església monofisita establint a les diferents seus una nova jerarquia, enfront de la calcedoniana En prengueren nom de Jaume o Jacob els monofisites de Síria jacobita
Sergi IV
Cristianisme
Nom que adoptà Pietro dit Boccadiporco en esdevenir papa (1009-12).
Zelós i caritatiu, no pogué sostreure's al poder dels Crescenzi , que forniren els tres papes successius És considerat, sense gaire fonament, com el primer papa que canvià de nom en ésser elegit
Baccio Bandinelli
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Escultura
Escultor manierista italià.
Èmul zelós de Miquel Àngel, el 1534 aconseguí que el seu ampullós grup Hèrcules i Cacus fos collocat al costat del David de Miquel Àngel, davant el Palazzo della Signoria de Florència Els baixos relleus de marbre del cor del duomo florentí 1555-57, d’una gran qualitat, són la seva millor obra
Raban Maur
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit alemany.
Arquebisbe de Magúncia, fou abans monjo, director de l’escola i abat de Fulda, càrrec que, pel fet d’ésser partidari de Lotari I, hagué de resignar Fou deixeble d’Alcuí i és considerat com l’home més erudit del segle IX Praeceptor Germaniae Però la seva erudició és típicament carolíngia, la pròpia d’un gran compilador, no gaire original Exegeta autor de nombrosos comentaris bíblics i prelat zelós, interessat per la formació del clergat De institutione clericorum , pel bon desplegament del culte compongué dos homiliaris, dos penitencials, un martirologi, etc i pel nivell…
fanàtic | fanàtica
Lèxic comú
Excessivament entusiasta, excessivament zelós, especialment en qüestions religioses, polítiques, etc.
Lluís de Vilafranca
Literatura catalana
Erudit.
El seu nom abans d’ingressar a l’orde caputxí 1788 era Joan Mestre i Oliver Durant molts anys fou zelós bibliotecari del convent de Palma, del qual era guardià quan patí l’exclaustració 1835 Al llarg de la seva vida es dedicà a copiar i extractar tota classe de documents històrics i literaris i reuní una important biblioteca Deixà un bon nombre d’escrits inèdits, entre els quals destaquen els tretze volums de Misceláneas históricas relativas a cosas de Mallorca , escrits entre el 1808 i el 1839, i les Memorias para una biblioteca de escritores baleares , precedent de l’obra de…
Pietro Tagliavia d’Aragona
Cristianisme
Eclesiàstic.
El 1537 fou nomenat bisbe de Girgenti i quatre anys després, el 1541, es trobava en el seguici de Carles V a Ratisbona El 1544 fou nomenat arquebisbe de Palerm, i en qualitat de tal participà en el concili de Trento en els dos períodes de 1545-47 i 1557-62 S'alineà amb el grup hispànic Prengué part en la discussió sobre la justificació, insistint en el valor de la gràcia considerada del tot preeminent respecte a les obres No fou seguit El 1553 fou creat cardenal amb el títol de Sant Calixt, i com a tal participà en els conclaves del 1555 Zelós defensor de la jurisdicció episcopal…
Anne-Robert-Jacques Turgot
© Fototeca.cat
Economia
Economista francès.
Baró de l’Aulne Després d’una formació eclesiàstica, rebé la influència dels fisiòcrates fisiocràcia i esdevingué funcionari de l’administració francesa durant els regnats de Lluís XV i Lluís XVI Intendent de Llemotges 1761-74, dugué a terme una excellent administració Fou, successivament, ministre de marina, inspector general de finances i comerç i comissari d’obres públiques 1774-76 La seva gestió, bé que força ben orientada, no reeixí, a causa de l’oposició dels seus nombrosos enemics Home zelós, molt capaç i amb una àmplia cultura, intentà de dur a terme una reforma liberal…
Ricard de Millau
Cristianisme
Cardenal.
Legat dels papes a Catalunya i a la resta de regnes hispànics, fou abat de Sant Víctor de Marsella, bisbe d’Albano i arquebisbe de Narbona Era fill del vescomte Ricard II de Millau i de Gavaldà i de Ricsenda de Narbona Home zelós i actiu, fou un protegit de Gregori VII, que molt jove encara el féu cardenal i el trameté com a legat als regnes hispànics 1078 Com a legat reuní sínodes als diversos regnes, sobretot als castellans, on introduí la litúrgia romana Mort Gregori VII 1085, entrà en conflicte amb Víctor III, que l’arribà a excomunicar 1087, però serví de nou Urbà III i…