Resultats de la cerca

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls de forma prismàtica acabats en piràmides Té una duresa de 7,5 i una densitat de 4,6-4,7 Normalment és de color marró o vermellós, però també pot ésser incolor, gris, verd o violeta Algunes d’aquestes varietats són utilitzades en joieria hom n'obté la varietat de color blau tractant el zircó natural És un mineral accessori, molt freqüent en les roques ígnies i les pegmatites de les famílies del granit, la sienita, etc Resisteix molt l’erosió mecànica i química, i per això és freqüent, com a mineral detrític, a les…

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls molt semblants als del zircó Té una duresa de 4,5 i una densitat de 4,4 a 4,8 És un mineral radioactiu Té un color de marró fosc a negre i un esclat vitri És opac La modalitat coneguda com a orangita , de color ataronjat, és transparent o translúcida La torita i l’orangita no corresponen mai a la fórmula química teòrica, perquè sofreixen una descomposició radioactiva que, com en el cas del zircó, n'altera la composició

Els nesosilicats, anomenats també ortosilicats , presenten un empaquetat dens, la qual cosa els confereix molta densitat i una gran duresa D’altra banda, l’absència de cadenes i d’exfoliació repercuteix en el caràcter quasi sempre equidimensional de llurs cristalls El zircó n'és un bon exemple

Les traces de fissió són marques en els minerals produïdes per la fissió espontània de l’urani-238 Els minerals comunament utilitzats per a datar amb aquest mètode són l’apatita i el zircó Serveix per a datar el moment en què la roca ha passat per un determinat interval de temperatura durant la seva exhumació

Els seus elements essencials són l’ortosa que dóna a la roca el color rosat característic, la plagiòclasi, l’hornblenda, la mica i un piroxè sobretot augita o diversos alhora Les sienites no contenen mai moscovita Com a elements accessoris hi ha quasi sempre apatita, zircó, esfèn, ilmenita i magnetita La textura de les sienites és granelluda, fanerocristallina i rares vegades porfiroide Es descomponen en condicions semblants a les del granit El seu pes específic oscilla entre 2,7 i 2,9 La seva resistència a l’aixafament varia de 1 500 a 2 000 kg/cm 2 Aquestes condicions i la…

Fou descobert l’any 1789 per NHKlaproth, i fou aïllat, en forma relativament pura, per JJBerzelius l’any 1824 És el quinzè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 0,015% en pes D’altra banda, és abundant en els estels del tipus S i a la Lluna Els seus minerals més importants són la baddeleyita ZrO 2 i el zircó ZrSiO 4 , i els principals productors són els EUA, el Brasil i Austràlia El zirconi natural és constituït per una mescla de cinc isòtops, amb masses de 90 51,46%, 91 11,23%, 92 17,11%, 94 17,40% i 96 2,80%, que determinen un pes atòmic de 91,22 El 9 6 Zr…

A més, solen presentar propietats tals com resistència a l’abrasió, a la corrosió, a la pressió i als canvis ràpids de temperatura Els materials refractaris solen ésser composts d’una part infusible, el refractari pròpiament dit, i una petita quantitat d’un agent lligant Poden ésser classificats en àcids, bàsics o amfòters, d’acord amb el caràcter dels òxids presents en major proporció en llur constitució, i cadascun és emprat tenint en compte l’ús al qual és destinat Els refractaris àcids són composts fonamentalment per sílice i alúmina en proporcions variables, però quan la proporció d’…

Els silicats poden ésser obtinguts per fusió conjunta de la sílice SiO 2 amb carbonats de metalls alcalins, en forma de mescles complexes La solubilitat en l’aigua d’aquestes mescles varia proporcionalment a llur contingut en àlcali, i les espècies presents varien des d’anions discrets, com és ara SiO 2 OH 2 2 - , fins a espècies polimèriques D’altra banda, hi ha un gran nombre de silicats, d’ocurrència natural, l’estructura dels quals es basa en la del tetràedre de SiO 4 , i que gaudeixen d’una gran importància per llurs aplicacions Hom ha classificat estructuralment els silicats d’acord…

L’Antropocè, nova època geològica Els residus radioactius del plutoni de les bombes nuclears són un dels elements característics de la marca estratigràfica associada amb l’Antropocè © CTBTO L’Antropocè, o l’edat de l’home, va ser admesa com una nova època geològica a l’agost del 2016 en el 35è Congrés Internacional de Geologia, celebrat a Ciutat del Cap República de Sud-àfrica Correspon a la tercera època o sèrie del període Quaternari, dins l’era del Cenozoic, i és posterior a l’Holocè L’inici de l’Antropocè s’ha fixat en el 16 de juliol de 1945 i arriba fins al moment actual Una comissió…

El sòl, com a sistema obert, és el resultat d’una sèrie de processos que poden interaccionar, reforçant-se o contrarestant-se L’acció d’uns o d’altres depèn d’un conjunt de factors del medi que s’anomenen factors formadors Clàssicament es consideren com a principals el clima, la vegetació o, en sentit més ampli, els organismes, el substrat a partir del qual es forma el sòl, la geomorfologia o posició que ocupa el pedió en el paisatge, i el temps que han actuat els processos edafogenètics A més, pot haver-hi una sèrie de factors locals com poden ésser la salinitat, la hidromorfia o la…