Resultats de la cerca

Els cavallers equites pertanyien a l’orde eqüestre, per fer part del qual calia ésser inscrit al cens eqüestre, és a dir, posseir un mínim de 400 000 sestercis D’ençà d’August els foren reservats una sèrie de càrrecs civils i militars, seguint un ordre preestablert o cursus honorum eqüestre els de prefecte praefectus i procurador procurator eren els més destacats Per decisió de l’emperador podien passar a l’orde senatorial L’orde eqüestre tingué un paper molt important i serví perquè poguessin accedir a les classes dirigents gent d’origen humil o indígenes romanitzats de les províncies

És una placa de bronze que porta escrit el decret del 18 de novembre del 90 aC pel qual el general Gneu Pompeu Estrabó, pare de Pompeu el Gran, concedeix el dret de ciutadania romana als trenta equites hispànics que formaven la turma saluitana per llur comportament, especialment en els combats lliurats a la vora d' Asculum avui Ascoli durant les guerres màrsiques Hi ha una llista amb els noms dels cavallers i llur origen —entre els Pirineus centrals i la vall de l’Ebre—, i és un testimoniatge de l’existència a Hispània d’una clientela pompeiana

Membre de la classe dels equites i educat probablement a Roma, passà dotze anys des dels 23 a l’exèrcit, al Rin allí escriví alguns tractats de tàctica de cavalleria i cròniques de la Germània perdudes avui però emprades per Tàcit Tornà a Roma vers l’any 57 Hi féu una vida retirada, potser per desacord amb el govern de Neró Quan pujà al poder Vespasià, Plini rebé càrrecs de confiança, un dels quals el portà a la Hispània Tarraconense 73 dC Aleshores redactà una història de Roma avui perduda i la Naturalis Historia , dedicada a Tit i publicada l’any 77 dC, l’única obra conservada, en 37…

Els anys 26 i 25 aC, durant l'estada d'August a la ciutat, Tàrraco va actuar com a capital de tot el món romà, i fou seu d'ambaixades i lloc des d'on es despatxaven els afers quotidians de l'administració d'un nou imperi en fase de creació Mentrestant, al nord peninsular, set legions lluitaven en la guerra contra els asturs per aconseguir la submissió definitiva dels pobles de la cornisa cantàbrica August va tornar a Roma com a vencedor l'any 25 aC, i hi tancà per segona vegada les portes del temple de Janus per simbolitzar la fi de les guerres Tot i que la guerra astur va tornar a renéixer…

Tenien com a finalitat de socórrer els pelegrins que anaven a visitar els Llocs Sants i que sovint eren objecte de pillatges per part dels lladres sarraïns Al principi prengueren el nom de pauperes comilitones Christi professaren la regla canonical de sant Agustí, a la qual afegiren el quart vot de defensar els pelegrins El rei Balduí II de Jerusalem els installà en un palau situat dins el recinte de l’antic Temple de Salomó i per això adoptaren el nom d’ Equites Militiae Templi Salomonis El nou orde obtingué el reconeixement canònic al concili de Troyes 1128 i se li concedí una regla…

Introducció A la Vall d’Aran el relleu ha tingut un paper fonamental en l’emplaçament dels habitants i també en els camins Hi ha una forta relació entre les xarxes fluvial i viària, totes dues organitzades entorn de la Garona, que en si mateixa ha estat moltes vegades un vehicle per al transport de determinades mercaderies, ja que les seves valls laterals han prefigurat els passos cap als ports Podríem establir quatre categories de vies de comunicació camí reial, de França, o “via pública” camins que uneixen nuclis de població camins ramaders i camins als ports Camí reial Vista general del…

Sovint, quan es fa referència a la pintura mural antiga, pensem en la romana Però les troballes arqueològiques dels darrers anys evidencien la presència de pintura mural a Catalunya des de l’època de la colonització grega La influència hellènica, procedent de l’Hèllade i de l’Àsia Menor, és provada en les restes pictòriques anteriors a la conquesta romana de tota la vessant mediterrània Pel que fa a la pintura mural romana, cal establir diversos períodes que evolucionen al mateix temps que la història de Roma Fins al segle II aC, la influència grega fou palesa en les restes…

Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al…

La Pasqua Abans de la reforma litúrgica del 1969, Dissabte Sant era el Dissabte de Glòria Al matí, les campanes anunciaven la Resurrecció i tothom sortia als balcons fent soroll amb estris casolans, acompanyant el seguici dels justos que Jesús en la seva Resurrecció s’emportava al cel A Barcelona, els canons de Montjuïc esclataven en salves Però després de la reforma, no és fins a la vetlla pasqual que l’Església celebra la Resurrecció, tenint en compte els tres dies que han de transcórrer des de la mort de…