i Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona

Sinònimla Caixa
Sinònimla Caixa
Edifici central de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona
© Fototeca.cat
finances fin
Institució creditícia vigent entre el 1990 i el 2014.

Coneguda popularment com “La Caixa”, fou creada a Barcelona arran de la fusió de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears amb la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona. Des de la seva fundació, l’entitat dugué a terme una estratègia d’expansió gradual i de diversificació, tant a l’Estat espanyol com en l’àmbit internacional. Entre les operacions més significatives cal destacar la participació majoritària a Gas Natural SDG (1991), la creació d’un hòlding de serveis amb la companyia Lyonnaise des Eaux (1991), la participació a les companyies Repsol i Telefónica (1995-96), l’entrada a l’accionariat del Deutsche Bank AG (1999, del qual sortí el 2005) i del Banc Sabadell (2000), i la creació de Caixaholding (2000), per a la gestió de participacions industrials de l’entitat, i que el 2007 donà lloc a Criteria CaixaCorp, que començà a cotitzar en borsa al final del mateix any.

Fou també capdavantera en el mercat de les assegurances de vida mitjançant la societat Caifor, compartida amb el grup Fortis. A Catalunya, tingué una important participació en sectors molt diversos, sovint de gran importància, com ara la concessionària d’autopistes Abertis, la Immobiliària Colonial, Port Aventura i, des del 2003, Edicions 62 i Caprabo. La institució canalitzava l’obra social a través de la Fundació ‘la Caixa’ (1990). Amb uns actius totals de 271.873 milions d’euros, un volum de negoci total de 415.825 milions d’euros, més de 10 milions de clients, prop de 25.000 empleats i 5.326 oficines (dades del 2009), fou la primera entitat d’estalvis de Catalunya i d’Espanya i una de les més importants del món. Al juny del 2010  aprovà l’absorció de la Caixa d’Estalvis de Gironaa

Fins el 1999 Joan Antoni Samaranch i Torelló i Josep Vilarasau i Salat foren, respectivament, president i director general de l’entitat. El 2007, a partir de Caixaholding, es constituí Criteria CaixaCorp, que començà a cotitzar en borsa al final del mateix any.

El 2003, J. Vilarasau substituí en el càrrec J.A. Samaranch, i Isidre Fainé i Casas i Isidre Fainé i Casas i Antoni Brufau i Niubó foren designats per compartir la direcció general. El 2003 Ricard Fornesa i Ribó substituí Vilarasau fins el 2007, que Fainé ocupà la presidència. Fornesa, per la seva banda, passà a la presidència de CaixaCorp i Joan Maria Nin i Gènova fou designat substitut de Fainé a la direcció general.

Tanmateix, aquest any, arran de l’onada de fusions entre entitas bancàries propiciada pel Govern espanyol, passà a ocupar el segon lloc entre les entitats espanyoles després que Caja Madrid aprovés al mes de juny unir-se amb Bancaixa i altres caixes d’estalvi. Poc abans, el mateix mes ‘La Caixa’ aprovà l’absorció de la Caixa d’Estalvis de Girona. El 2004 rebé la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona, i el 2005, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.

A partir del final de la dècada del 2000, les transformacions del sector financer espanyol requerides des de l’Estat (i, en darrer terme, a instàncies de la Unió Europea), que incidiren especialment en les caixes d’estalvis, comportaren una sèrie de reestructuracions que tingueren com a resultat la segregació de les àrees d’activitat i que significaren la fi de l’entitat com a institució financera. Després de les reformes impulsades des del Govern espanyol, que donaren lloc a l'entitat financera CaixaBank, l’entrada en vigor al desembre del 2013 de la nova Llei de caixes, el grup restà dividit en tres organitzacions: la Fundació Bancària La Caixa, que es feia càrrec de l’obra social, i dues entitats financeres, una dedicada a la banca minorista, a les assegurances i a la banca internacional (CaixaBank), i l’altra, a la cartera industrial i a la cartera immobiliària i les participacions accionarials (Criteria).    

Llegir més...