El lloc de Raset, situat al NE del terme, surt documentat des del segle XI amb els noms de Raret, Razet i Rased. L’església de Sant Cristòfol és ja citada el 1080 en la venda d’un mas dins la parròquia de Sant Cristòfol de Raset. L’edifici actual fou refet al segle XVII i és cobert amb nervadures d’estil gòtic i voltes de rajoleria. Ha estat restaurat fa poc temps.
Al cim del puig de Sant Miquel, que tanca pel NE la vall de Sant Daniel, hi ha restes abundants d’una antiga capella de Sant Miquel, que fa costat a la torre o castell de Sant Miquel, de construcció tardana, situada, però, en un lloc estratègic. Les restes no són romàniques, però el seu inici sí que ho devia ser. El lloc era anomenat antigament puig del Castellar i hi havia ja un castell o fortalesa amb una capella. L’any 1451 el bisbe de Girona Bernat de Pau n’autoritzà la reconstrucció, que es feia encara el 1478.
Campllong és un topònim que ja apareix documentat l’any 922. Tot i que originàriament és molt més antiga, la primera referència que hi ha de l’església parroquial és de l’any 1362, en què figura al Llibre verd del capítol de la catedral de Girona. L’edifici romànic fou substituït al segle XVI per l’església actual, a la qual al segle XVII foren fets afegits posteriors.
La primera referència que en tenim data de l’any 882: el bisbe de Girona Teuter dóna diversos delmes de la “basilicam Sancti Petri in monte foliani”, que era possessió de la seu, a la canònica. L’any 1058 la comtessa Ermessenda restituí aquest temple al bisbe de Girona Berenguer Guifré. Montfullà fou lloc reial. L’edifici actual és d’època moderna.
L’any 922 hi ha una referència de la “villa Stagno” i d’un castell. Però hi ha una referència a l’església del lloc de molt abans, puix que consta que l’any 882 el bisbe Teuter de Girona donà a la canònica de la seu els delmes de “Sancti Johannis de Stagneolum”. Els anys 1118 i 1279 l’església surt esmentada com a parròquia. L’església actual, dedicada a Sant Andreu, fou construïda l’any 1704.
Aiguaviva tingué un establiment de l’orde del Temple, de poc o gens interès des del punt de vista casteller, ja que des del seu origen fou una mansió agrícola. Encara avui subsisteix amb el mateix servei al mas conegut per la Casa del Temple o el Temple. Sofrí notables reformes als segles XVI i XVII. De la fàbrica primitiva es conserva la porta principal, sobre la qual hi ha esculpit un escut partit en dos quarters i a sota una inscripció gòtica, il·legible de fa anys.