L’església de “Sancti Felicis de Locustaria” apareix documentada l’any 855 entre les possessions del monestir de Santa Maria de la Grassa. Durant la primera meitat del segle XI la comtessa Ermessenda, vídua del comte Ramon Borrell, la restituí al bisbe de Girona Berenguer, juntament amb altres possessions. L’any 1103 la parròquia de Sant Feliu torna a aparèixer en la cessió d’un alou que el comte Ramon Berenguer III féu al monestir de Sant Feliu de Guíxols.
La tradició situa una capella dedicada a Santa Maria, de la qual no coneixem cap dada històrica (Inventaria, 11, Gironès 250), en uns grans murs medievals enmig d’una densa vegetació, atribuïts al castell de Massena o Mas Sena.
Aquesta església fou donada, juntament amb unes altres vuit, per Arnau de Llers a la seu de Girona l’any 1160. La definició “S. Petri de Juian” fou escrita per la mà de Guillem, capellà de Ramon Berenguer IV. L’església actual és un edifici gòtic, presidit per un campanar del mateix estil.
L’església de Sant Jaume experimentà la influència de la parròquia de Santa Eulàlia Sacosta, de Girona, tal com consta en un document de l’any 1148 (“par. Sancti Jacobo de Campodorano sive Sancte Eulalie de ça Costa”). D’aquesta església ja era sufragània l’any 1182 i sembla que continuà essentho fins al primer terç del segle XIX.
L’antiga canònica augustiniana és situada a la part alta de la ciutat de Girona, entre el convent de Sant Domènec i la pujada de Sant Martí. L’església formà part d’un conjunt que ja existia l’11 de febrer del 898 “juxta murum Gerundae civitatis”, segons un document del rei Carles el Calb, fill de Lluís el Piadós. L’any 903 aquesta església rebé una donació de mans d’un magnat anomenat Hombrado, al mateix temps que n’era rector un home anomenat Pèrfid.
Paginació
- Pàgina anterior
- Pàgina 100
- Pàgina següent