• Abadal i de Vinyals, Ramon d’. Els diplomes carolingis a Catalunya. Catalunya Carolíngia, vol. II, primera part, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona-Ginebra 1926–50 .
  • Abadal i de Vinyals, Ramon d’: La batalla del adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda, Discurs llegit en l’acte de recuperació pública de Ramon d’Abadal de la RABLB el 18 de desembre de 1949, Barcelona 1949.
  • Abadal i de Vinyals, Ramon d’: Els diplomes carolingis a Catalunya. Catalunya Carolíngia, vol.

Situació

Sant Esteve del Pont (la Seu d’Urgell)

Església en ruïnes que conserva sencers bona part del mur de migdia i de l’absis, encara cobert amb volta.

ECSA – M. Anglada

Les restes d’aquesta església són en un pla a la vorera de ponent de la Valira, entremig de pomerars i conreus, a uns 55 m de la casa de Sant Esteve i a uns 300 del riu, i a 1,2 km de la carretera de la Seu a Lleida.

Situació

Sant Miquel de la Seu d’Urgell, abans de Sant Pere

Vista des del costat de llevant amb el transsepte i dos dels tres absis que formen la capçalera.

ECSA – J.A. Adell

Aquesta església es troba adossada a l’angle sud-est del claustre de Santa Maria. (MLIR)

Mapa: 34–10(215). Situació: 31TCG735908.

Beatus de la Seu d’Urgell

Miniatura del Beatus de la Seu d’Urgell que il·lustra el foli 113 amb el tema dels adoradors de l’anyell.

G. Llop

Peça de seda

La indumentària de Santa Maria de la Seu d’Urgell

Fragment de la capa de sant Ermengol conservada al Museu Diocesà d’Urgell.

cedida per J. Ainaud

Creus

Suposadament procedents de Santa Maria, el Museu Diocesà d’Urgell conserva dues creus (núms. 1 001 i 1 008) d’orfebreria i esmalts certament interessants.

L’orfebreria i altres objectes de Santa Maria de la Seu d’Urgell

Creu d’orfebreria amb decoració d’esmalts, conservada al Museu Diocesà d’Urgell amb el núm. 1001 i, suposadament, procedent de la catedral.

G. Llop

Lipsanoteca d’atzabeja en forma de flascó

EI Museu de la Seu d’Urgell conserva, entre un gran grup de lipsanoteques, un petit recipient d’atzabeja (núm. 602) en forma de flascó i de mides molt reduïdes: 23 mm d’alçada i 7 mm d’amplada màxima. L’ampolleta, que ha estat datada al segle XI, presenta una ornamentació molt simple, a base de línies marronoses que circumden la panxa i uns rebuidats acanalats en el coll. Les restes semblen indicar la presència originària d’una nansa.

La talla de Santa Maria de la Seu d’Urgell

Talla de la marededéu tal com es conserva avui a l’interior de la catedral.

ECSA – C. Clusellas

Fragment de pintura mural

La pintura de Santa Maria de la Seu d’Urgell

Dibuix del fragment de pintura mural amb el Sant Sopar, conservat al Museu Episcopal de Vic.

A. Golobart