- Abadal i de Vinyals, Ramon d’. Els diplomes carolingis a Catalunya. Catalunya Carolíngia, vol. II, primera part, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona-Ginebra 1926–50 .
- Abadal i de Vinyals, Ramon d’: La batalla del adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda, Discurs llegit en l’acte de recuperació pública de Ramon d’Abadal de la RABLB el 18 de desembre de 1949, Barcelona 1949.
- Abadal i de Vinyals, Ramon d’: Els diplomes carolingis a Catalunya. Catalunya Carolíngia, vol.
Situació

Església en ruïnes que conserva sencers bona part del mur de migdia i de l’absis, encara cobert amb volta.
ECSA – M. Anglada
Les restes d’aquesta església són en un pla a la vorera de ponent de la Valira, entremig de pomerars i conreus, a uns 55 m de la casa de Sant Esteve i a uns 300 del riu, i a 1,2 km de la carretera de la Seu a Lleida.
Situació

Vista des del costat de llevant amb el transsepte i dos dels tres absis que formen la capçalera.
ECSA – J.A. Adell
Aquesta església es troba adossada a l’angle sud-est del claustre de Santa Maria. (MLIR)
Mapa: 34–10(215). Situació: 31TCG735908.

Miniatura del Beatus de la Seu d’Urgell que il·lustra el foli 113 amb el tema dels adoradors de l’anyell.
G. Llop
Peça de seda

Fragment de la capa de sant Ermengol conservada al Museu Diocesà d’Urgell.
cedida per J. Ainaud
Creus
Suposadament procedents de Santa Maria, el Museu Diocesà d’Urgell conserva dues creus (núms. 1 001 i 1 008) d’orfebreria i esmalts certament interessants.

Creu d’orfebreria amb decoració d’esmalts, conservada al Museu Diocesà d’Urgell amb el núm. 1001 i, suposadament, procedent de la catedral.
G. Llop
Lipsanoteca d’atzabeja en forma de flascó
EI Museu de la Seu d’Urgell conserva, entre un gran grup de lipsanoteques, un petit recipient d’atzabeja (núm. 602) en forma de flascó i de mides molt reduïdes: 23 mm d’alçada i 7 mm d’amplada màxima. L’ampolleta, que ha estat datada al segle XI, presenta una ornamentació molt simple, a base de línies marronoses que circumden la panxa i uns rebuidats acanalats en el coll. Les restes semblen indicar la presència originària d’una nansa.

Talla de la marededéu tal com es conserva avui a l’interior de la catedral.
ECSA – C. Clusellas
Fragment de pintura mural

Dibuix del fragment de pintura mural amb el Sant Sopar, conservat al Museu Episcopal de Vic.
A. Golobart
Paginació
- Pàgina anterior
- Pàgina 139
- Pàgina següent