Presentació, situació dels conjunts i problemes generals

Si en el món romànic és sempre problemàtic abordar l’escultura monumental separadament de l’arquitectura en què s’integra, fer-ho en el cas de la Seu d’Urgell ho és encara més. I això perquè a l’abundància d’escultura s’afegeix la varietat dels seus emplaçaments, que la distribueixen en gairebé totes les posicions possibles en què acostuma a aparèixer.

Església

El conjunt catedralici de Santa Maria de la Seu d’Urgell

Planta del conjunt catedralici, a escala 1:400, organitzat al voltant del claustre, amb la catedral al costat nord, l’església de Sant Miquel al costat sud-est i les dependències de la banda sud-oest, molt tranformades, ocupades pel Museu Diocesà.

LI. Vidal

L’escola de la Catedral

La producció literària del primer bisbe conegut d’Urgell, sant Just, autor d’un comentari al Càntic dels Càntics i d’un sermó en honor de sant Vicenç, recordat per sant Isidor en el De viris inlustribus (c. 24), fa pensar en l’existència d’una escola catedralicia urgel·litana com les que hi havia contemporàniament en altres seus episcopals visigòtiques.

Les primeres notícies

Les primeres notícies històriques i el trasllat, hipotètic o real, de la catedral d’Urgell de Castellciutat al vicus d’Urgell són temes poc tractats, però que és necessary reconsiderar per entendre la problemàtica que presenta I’establiment de l’inici de la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell i la seva acta de consagració. Per il·Iustrar millor la nostra versió exposarem els fets a partir del final de l’episcopat del bisbe Fèlix.

Situació

Santa Maria de la Seu d’Urgell

Vista aèria del conjunt catedralici amb l’església de Sant Miquel i l’edifici del deganat (ara museu) en primer terme.

ECSA – M. Catalán

El conjunt catedralici de la Seu d’Urgell és situat al centre de la població de la Seu d’Urgell, i constitueix un dels conjunts catedralicis alt-medievals més ben conservats del nostre país. (JAA)

La ciutat i la muralla de la Seu d’Urgell

Vista aèria del centre històric de la vila, en què s’observen el nucli inicial al nord i l’eixample medieval amb el nucli catedralici al sector de llevant.

ECSA – A. Villaró

Situació

Castell de Carcolze (el Pont de Bar)

Restes de murs que configuren les bases d’una torre, coneguts avui dia com la Castellania.

ECSA – A. Villaró

Situació

Castell de Queralt (el Pont de Bar)

Escasses ruïnes d’aquest castell, de llarga història i pocs vestigis, conegut avui dia com els Castellots.

ECSA – V. Hurtado

Situació

Sant Andreu d’Aristot (el Pont de Bar)

Vista de l’interior vers la capçalera, amb l’obertura de l’absis central i una de les fornícules obertes prop de l’arc presbiteral.

ECSA – J.A. Adell

Situació

Castell d’Aristot (el Pont de Bar)

Vista del poble d’Aristot, sobre el qual s’aixecava el castell, bastit sobre una roca granítica.

ECSA – A. Villaró