El mas d’Eroles o Aroles que consta en el cens del 1860, on actualment hi ha la capella, abandonada i convertida en magatzem del mas de Sant Joan, és situat dins de l’antic municipi de la Parròquia d’Hortó, a la riba esquerra del riu Segre, prop del poble d’Adrall, entre aquest i els termes de la Freita i Nabiners. El topònim d’Eroles és esmentat en diversos documents, bé com a afrontació d’alous situats al terme de Sant Tirs del Pla de Sant Tirs (anys 1056, 1066), bé com a afrontació d’alous situats al terme de Sant Sadurní d’Arfa (1044, 1092).

Les primeres notícies conegudes del lloc d’Hortó són dels anys 1030 i 1066, on Ortone o Ortes apareix com a límit d’alous situats a la vila d’Eres i a Sant Tirs.

L’antiga església parroquial de Sant Joan Baptista de la Freita és situada a l’antic terme d’Arfa, englobat en l’actual terme del Pla de Sant Tirs.

La notícia més antiga que es coneix de la vila d’Arfa és de l’any 910, que els homes de la vila d’Asua, en un judici celebrat davant el comte Sunifred, restitueixen a Santa Maria de la Seu les terres situades a Aravell que havien retingut indegudament durant cinc anys.

El lloc de Castellar, llogaret de l’antic terme de Tost, apareix esmentat en un document del 1086, en què Guinedel i els seus fills donaren a Santa Maria de la Seu l’alou que tenien “in apendicio Sancti Martini in prenominatum locum Kastellari, in terminum kastri Tostensi”. Les afrontacions de l’alou, la roca de Roter a llevant “in ipsa Gargaieda” a migdia, el riu Segre a ponent, i el riu Tost al N, no deixen dubtes sobre la seva Identificació.

L’església de Sant Jaume del castell de Tost es coneix per les deixes testamentàries que feren a favor d’ella Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda en els respectius testaments del 1071 i el 1068. Concretament Arnau Mir deixava a Sant Jaume un alou per a la il·luminació i el culte de l’església. No s’ha trobat cap més esment ni notícia d’aquesta capella del castell.