L’església de Sant Cristòfol de les Planes apareix esmentada documentalment l’any 1155, en la definició que Berenguer d’Anglès feu a favor del bisbe de Girona, Berenguer de Llers, de tots els senyorius i drets que retenia “contra justícia” en diverses esglésies situades dins el bisbat, entre les quals hi ha la de “Sancti Christophori de Planis”.

L’antiga església de Sant Esteve d’Olot apareix esmentada per primera vegada l’any 977, en l’escriptura fundacional del monestir de Sant Pere de Besalú. Consta, segons el document, que el comte bisbe Mir, artífex de la fundació, féu donació a l’esmentat cenobi, entre altres moltes propietats incloses dins el territori besaluenc, d’un mas situat “…in parrochia Sancti Stephani de Oloto”, especificant, tanmateix, que aquesta propietat seria efectiva després de la seva mort.

Els orígens de l’església de Sant Martí de Talaixà es remunten a la segona meitat del segle IX, quan els monjos benedictins de Sant Aniol d’Aguja fundaren la “cellam vocabulo Talexano”, com mostra el precepte que el monarca franc Carles el Calb donà a Ricimir, abat d’aquest monestir, confirmant les seves possessions, l’any 871.

Malgrat ésser relativament moderna, l’actual capella de la Mare de Déu del Cós o de Montagut, que és situada prop del mas Vinyoles, fou construïda sobre les restes de l’antiga capella del castell de Montagut, també dedicada a Santa Maria. Tanmateix, mentre que les notícies sobre el castell de Montagut són relativament nombroses, la història d’aquesta primera capella de Santa Maria del Cós és pràcticament desconeguda.

Al capdamunt de la cinglera de roca basàltica on és situada la vila de Castellfollit de la Roca, hi ha la primitiva església parroquial, la qual havia estat dedicada en temps antics a sant Julià i posteriorment a sant Salvador. Poques són les notícies documentals de què disposem ara com ara a l’hora de confegir el perfil històric d’aquesta antiga parròquia.

Al nord-oest de la serralada de la Mare de Déu del Mont, en un petit coll entre la vall de Borró i el clot d’Espinau, s’alça la petita església de Sant Miquel de Coma-de-roure, propera a un mas d’idèntic nom. Es tracta d’una edificació tardana, del segle XVIII, que probablement en reemplaçà una d’anterior, romànica, esmentada des del segle XIII amb el nom de Sant Miquel de Sarrugada.

Enderrocada al començament del segle XIX, l’església romànica de Santa Maria del Bell-lloc era situada a la plaça Safont de la vila de Besalú, al lloc on actualment es creuen la carretera d’Olot a Girona i la de Besalú a Figueres. La documentació esmenta l’existència d’aquesta església des de molt antic. Concretament, apareix per primera vegada l’any 998, quan el papa Gregori V confirmà com a possessió de la canònica de Santa Maria de Besalú l’església de “Sanctae Mariae et Sancti Johannis quae est prope moenia Bisulduni cum omnibus alodiis et proprietatibus suis”.

El topònim de puig del Guilar o l’Aguilar apareix esmentat en un document datat l’any 1004 com a “serra de Aguilare”. A la carena d’aquest serrat, situat dins el municipi d’Argelaguer, és on s’alça l’antiga església de la Mare de Déu del Guilar o l’Aguilar, que sembla que fou fundada al final del segle XII o començament del XIII per Pere d’Albis, membre d’una família noble que posseïa la seva fortalesa en un indret proper al santuari. El petit temple, dedicat a santa Maria, apareix documentat a la segona meitat del segle XIII.

Fins l’any 1356 no trobem esmentada en cap document la casa forta de la família Sant Romà (domus sive stadium de Sancto Romano), que era a Joanetes. De fet, però, aquesta força ja devia existir des de molt abans, no tan sols perquè trobem aquests cavallers documentats d’ençà de la segona meitat del segle XII, sinó perquè fou precisament en aquesta data del 1356 quan deixà de tenir la funció de casa forta. En un document de l’any 1175, s’esmenten per primer cop, segons J.

La família dels Balbs tingué la seva casa forta prop de l’església de Sant Joan dels Balbs. Tot i que als Balbs ja hi havien de posseir un habitatge més o menys gran, de fet les primeres notícies que hom té d’aquesta construcció són de vers l’any 1300 i fan pensar que fou construïda al segle XIII. En canvi, les dades documentades que fan referència a aquesta família de la baixa noblesa besaluenca ja comencen en una època força anterior. Segons F. Caula (Francesc Caula: Los Balbs, Recull d’articles i treballs, vol. III, Sant Joan les Fonts 1984 [1956], pàgs. 171-177.