Gerra d’aiguamans de cos globular, envernissada de color verd. La decoració és formada per rosetes estampades i segells de roses i casetes en relleu. Les nanses tenen forma d’animal. És una obra barcelonina del segle XV.

Col·lecció privada – J.A.Cerdà

Rajola de terracota, obrada a Barcelona. Aquesta peça funcional, datable al segle XIV, està decorada amb un floró central en relleu inscrit dins d’un medalló.

©Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona, núm. inv. 7710 – J.Puig

Els mobles obrats als territoris que conformaren la Corona d’Aragó durant el període del gòtic constitueixen un conjunt summament interessant, excepcional per la coherència de les solucions constructives, les formes i les decoracions, com també per la gran quantitat d’exemplars conservats. Configuren una producció d’importància cabdal en l’àmbit general del mobiliari europeu.

Arqueta

Moble contenidor, usualment de planta rectangular, de petites dimensions, amb tapa superior que es pot tancar mitjançant un pany.

Arquibanc

Caixa de buc allargat, la part superior (la tapa) de la qual serveix com a seient i porta respatller i braços laterals.

Bastiment

Muntura dels mobles constituïda pel conjunt de muntants i travessers.

Buc

Carcassa o armadura d’un moble.

D’entre el conjunt de mobles d’època gòtica obrats als països de la Corona d’Aragó destaquen els cofres, una tipologia de la qual s’ha conservat un grup important d’exemplars i que presenten paral·lelismes amb un grup igualment nombrós d’arquetes. El conjunt mostra característiques definitòries i, atesa la quantitat d’exemplars conservats, sembla que foren una de les tipologies de contenidor més habituals.

Les arquetes formen un dels conjunts més interessants del període. A diferència de les caixes i els cofres, amb els quals alguns grups d’arquetes presenten paral·lelismes, no formen un conjunt homogeni pel que fa a solucions tècniques i formals. El seu interès rau precisament en la varietat de materials i tècniques emprats per a la consecució de solucions formals diferents en cadascun dels grups, que d’antuvi poden semblar divergents, però que l’estudi revela d’una coherència extraordinària.

Miracle dels sants Cosme i Damià. Escena d’un retaule dedicat a aquests sants procedent de Santpedor, obra del darrer quart del segle XIV relacionada amb el Mestre de Rubió. S’hi pot apreciar clarament un armari encastat amb lleixa central i portes.

©Museu Episcopal de Vic – J.M.Díaz

Els llits eren, junt amb els contenidors, els mobles més importants dels habitatges, paradoxalment, però, no des del punt de vista constructiu o decoratiu, atès que eren menys costosos que el seu parament. D’estructura simple, el moble era la base sobre la qual es disposaven les valuoses teles i els elements que formaven el parament, tal com apareix reflectit a la iconografia.

Salomé mostra el cap del Baptista en una safata, del retaule procedent de la parròquia de Sant Joan del Mercat de Lleida, obra de Pere Garcia de Benavarri i el seu taller (1475-80). Hi apareix l’única representació d’un tinell coneguda actualment en la pintura gòtica catalana.

©Museu Nacional d’Art de Catalunya – J.Calveras, M.Mérida i J.Sagristà