El dit de martell és una deformitat molt freqüent en qualsevol dels dits mitjans dels peus. Consisteix, bàsicament, en una actitud fixa d’hiperextensió de l’articulació metatarso-falàngia, és a dir, la que vincula el dit amb la resta del peu, i una actitud fixa en flexió de l’articulació interfalàngica proximal, és a dir, la que vincula les dues primeres falanges del dit. El nom que designa aquest defecte és degut a la semblança que hi ha entre el dit afectat i un martell. Sovint, també la darrera falange del dit és en una actitud fixa d’extensió.
El sistema nerviós consta d’una complexa xarxa d’estructures especialitzades que tenen la missió de controlar i regular el funcionament dels diversos òrgans i estructures corporals tot coordinant llur interrelació i també la relació de l’organisme amb el medi ambient.
El sistema nerviós es compon d’un conjunt d’elements interrelacionats que no es poden separar. Tanmateix, des del punt de vista anatòmic, hom el pot considerar format per dues parts: el sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric. El sistema nerviós central és la part del sistema nerviós continguda a l’interior del crani i la columna vertebral. A l’interior del crani hi ha l’anomenat encèfal —que es compon del cervell, el cerebel i el tronc encefàlic— i a l’interior de la columna vertebral es troba la medul·la espinal.
El sistema nerviós es compon essencialment de dues menes de cèl·lules: les neurones i les cèl·lules de la glia o neuròglia. Les neurones són les cèl·lules que desencadenen i transmeten els impulsos nerviosos. Les cèl·lules de la glia són les que formen l’estructura dels òrgans nerviosos; tenen funcions de sosteniment i aïllament de les neurones, i també de protecció i nutrició neuronals.
El sistema nerviós central, constituït per l’encèfal i la medul·la espinal, és la part del sistema nerviós que en controla l’activitat general. Regula el funcionament dels diversos òrgans i aparells del cos, i s’hi localitzen les funcions psíquiques superiors pròpies de l’ésser humà.
El cervell és la part més alta del sistema nerviós i la de més massa. Pesa uns 1.350 g i conté uns 100.000 milions de neurones. Es troba contingut en les parts anterior i mitjana del crani, i s’adapta a la forma interna de la cavitat cranial. És una massa de forma semiovoide, semblant a una nou, amb la cara superior convexa i la inferior aplanada, de forma irregular. Es compon de dues parts simètriques anomenades hemisferis cerebrals.
El tronc encefàlic és la part del sistema nerviós que hi ha entre el cervell i la medul·la espinal. Les fibres que surten del cervell s’uneixen a dos troncs gruixuts, corresponents cadascun d’ells a un hemisferi, que constitueixen els peduncles cerebrals. Els dos peduncles s’ajunten i formen la protuberància anular o pont de Varoli, una massa convexa, més ampla que llarga.
El cerebel és una massa situada sota el cervell, darrere el tronc encefàlic. Vist des de la part superior, té forma de papallona amb les ales obertes. Es compon de dues porcions laterals, els hemisferis cerebel·losos, i una part central, el vermis.
El tronc encefàlic continua cap avall amb la medul·la espinal, la part inferior del sistema nerviós central, continguda en el conducte format per la columna vertebral, d’on surten els nervis que recullen la sensibilitat i regulen la contracció muscular de gairebé tot el cos.
El sistema nerviós perifèric és la part del sistema nerviós formada pels nervis i els ganglis nerviosos que es troben fora de l’encèfal i la medul·la espinal.