La malaltia de Behçet és una afecció de causa desconeguda i caracteritzada per la presentació de nombroses alteracions com ara l’artritis, úlceres o aftes en la mucosa oral i els genitals, erupció de vesícules o pàpules vermelloses en la superfície de la pell, inflamació de la coberta vascular de l’ull o uveïtis, i acumulació de pus a la cambra anterior de l’ull o hipopi.

L’artritis reactiva és una inflamació de les articulacions deguda a una reacció immunològica anòmala desencadenada per diversos agents infecciosos. Encara que les manifestacions articulars poden ésser les més evidents d’aquesta malaltia, generalment s’acompanyen d’alteracions en d’altres estructures anatòmiques. L’aparició d’una artritis reactiva en què s’esdevé la inflamació de les articulacions, la uretra i estructures oculars s’anomena síndrome de Reiter.

La polimiàlgia reumàtica constitueix un conjunt de símptomes, d’origen desconegut, que afecta persones de més de cinquanta anys, i es caracteritza per l’aparició sobtada de dolor i rigidesa en la musculatura del coll, les espatlles, els braços, les natges i les cuixes, com també per una deterioració progressiva de l’estat general, amb febre i malestar.

La condrocalcinosi és una malaltia articular crònica que s’esdevé a conseqüència d’un excessiu dipòsit de cristalls de pirofosfat càlcic al cartílag articular. Bé que se’n desconeix la causa, hom pensa que hi podria haver una predisposició genètica a patir-ne, perquè sovint en unes mateixes famílies hi ha diverses persones que en són afectades.

L’acondroplàsia és un tipus de nanisme degut a un trastorn del cartílag de creixement dels ossos, és a dir, la zona a partir de la qual els ossos creixen en longitud.

La causa n’és una alteració genètica. En un 20% dels casos, el pare o la mare de la persona que n’és afectada són acondroplàsics, tot i que en la majoria dels casos no hi ha antecedents familiars de la malaltia.

L’osteogènesi imperfecta és una malaltia causada per una alteració genètica que es transmet hereditàriament, de la qual la característica més important és una excessiva fragilitat del teixit ossi que afavoreix l’aparició de fractures. D’altra banda, els lligaments articulars, els tendons musculars, la pell i l’escleròtica, és a dir, la capa externa del globus ocular, són notablement prims i laxos.

La bursitis consisteix en la inflamació de les bosses seroses, que són una mena de sacs buits coberts internament de teixit sinovial, que es localitzen entre els tendons, els ossos i la pell. Tenen la funció d’esmorteir el fregament que originen les contraccions musculars, o el de la pell damunt les estructures que es troben a sota.

La contractura o malaltia de Dupuytren consisteix en un engruiximent i una retracció progressius de l’aponeurosi palmar, la membrana que recobreix els tendons i els músculs del palmell, que dóna lloc a deformitats i pèrdua de la funció dels dits de la mà. La causa és desconeguda, i, en general, es presenta en homes de més de quaranta anys.

El peu buit és una deformitat força habitual caracteritzada per un augment anormal de l’altura de la volta plantar, és a dir, una exageració de l’arc que ja existeix normalment a la part interna del peu. La deformitat pot tenir orígens diversos: malalties neurològiques com la poliomielitis, alteracions osteoarticulars, o una retracció de la planta del peu deguda a cicatrius causades per cremades o ferides. De vegades es tracta d’una malformació congènita que es presenta ja des del naixement.

El peu de pinya és una deformitat del peu molt accentuada que es manifesta des del naixement. El peu es troba en una actitud de flexió plantar, és a dir, estirat, com si fos una prolongació de la cama. La part davantera del peu és desviada cap endins, de manera que la planta s’orienta cap a l’altre peu. Sovint, també, la curvatura de la volta plantar és exagerada.