El lloc d’Arrós és esmentat l’any 1146 en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós, a la qual els habitants de la vila havien de lliurar, anualment, un modi de blat. La vila figura també en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Gerri, del 1149, a la qual Guillem d’Esterri féu donació del mas de Pere Guillem del lloc d’Erross.
L’església de Sant Julià és inclosa en la relació d’esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona al deganat de Cardós del bisbat d’Urgell, entre els anys 1314 i 1315. L’edifici actual de l’església de Sant Julià, situat dins del nucli urbà d’Arrós, fou bastit durant la primera meitat del segle XVIII, substituint, segurament, l’edifici medieval, car en la visita pastoral del 1758 s’indicava clarament que “como és nueva, toda ella esta decente, firme y bien reparada y su campanario moderno”. Segons les relacions eclesiàstiques conegudes, de la fi del segle XV al principi del segle XX, tradicionalment l’església d’Arrós havia tingut com a sufragània l’església de Santa Maria de Ginestarre, situada al cap de la vall, per sobre del poble d’Esterri; també, i com a mínim des del 1758, tenia annexa la capella de Sant Lliser de Benante. Actualment depèn de la parròquia de Llavorsí.