El primer esment del lloc de Vilafortuny es troba en el document de donació del terme de Cambrils que feu el comte Ramon Berenguer IV a Ponç de Regomir l’any 1152. En descriure’s els límits del terme de Cambrils, es precisa que a llevant afronta amb l’honor de Guillem Fortuny. Aquest personatge és qui el 1154 establí un conveni amb el comte Ramon Berenguer IV per tal que poblés el lloc i hi bastís un castell, que tingué en feu del comte. El topònim Vilafortuny deriva precisament del seu primer repoblador.
Vilafortuny fou de domini reial fins l’any 1391, que el monarca vengué tots els seus drets jurisdiccionals a l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, juntament amb altres possessions. La baixa jurisdicció restà en mans de diverses famílies de la petita noblesa.
A causa de la seva situació, gairebé arran de costa, el castell de Vilafortuny fou saquejat per la pirateria sarraïna en diverses ocasions. Pel mateix motiu, la població del terme restà sempre molt migrada. L’any 1582 hi ha constància d’un nou saqueig i destrucció del castell de Vilafortuny, que segurament havia estat reconstruït entre els segles XV i XVI.
Vers el 1600 el castell pertanyia a la senyora Àngela Alentorn i actualment és propietat de la família Miró.
El castell actual, molt refet, no té res a veure amb l’edifici originari i es troba enmig de la urbanització anomenada “Els Tallats”.