El castell de Mont-roig del Camp, del qual avui dia no resta res, estava bastit en el mateix indret que en l’actualitat ocupa la nova església parroquial de Sant Miquel, construïda durant els segles XIX i XX. Aquest castell ocupava, per tant, el centre de la vila, que era emmurallada.
La menció més antiga de Mont-roig, com un dels límits del Camp de Tarragona, és de l’any 1118, que Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, atorgà al bisbe Oleguer la ciutat i Camp de Tarragona. Sembla que el primer esment del castell de Mont-roig apareix en l’acta de fundació i dotació del priorat de Sant Miquel d’Escornalbou de vers el 1170. En aquest document es descriu el terme d’Escornalbou i entre les afrontacions es fa referència a ipsum castlar eiusdem Montisrubei. L’any 1180 Berenguer de Vilademuls, arquebisbe de Tarragona, amb el consentiment del rei Alfons I i de Bertran de Castellet, atorgà carta de poblament als habitants i nous pobladors de la vila i el castell de Mont-roig. La senyoria de la mitra sobre Mont-roig es completà els anys 1181 i 1185, en què el rei Alfons I cedí a l’arquebisbe tots els seus drets damunt el castell i la vila de Mont-roig, i reservà solament la meitat de les rendes. En la butlla del papa Celestí III del 1194 es reconeix que el castell de Mont-roig era propietat de l’arquebisbe. Alfons I sembla que no respectà les donacions de 1181 i 1185 i més tard traspassà tal vegada la totalitat dels seus antics drets reials a Mont-roig, revocant la primera donació, a la reina Sança, la seva muller. Això provocà divergències i plets amb el prelat. Finalment, l’arquebisbe Ramon de Castellterçol i la reina Sança, ja vídua, arribaren l’any 1198 a una concòrdia segons la qual la reina retindria el domini sobre Mont-roig, mentre que el prelat l’adquiria a l’Albiol i la Riba. A la seva mort el 1208, la reina cedí els seus drets a la mitra. L’any 1294 l’arquebisbe permutà amb el capítol tots els seus drets sobre Mont-roig per altres de pertanyents a l’esmentat capítol, que els concedí majoritàriament al paborde, encara que el prelat es reservà l’alt domini del terme. Amb l’extinció de la dignitat de la pabordia, els seus drets sobre Mont-roig foren traspassats al canonge hospitaler.
Durant el segle XVI es va fer un carrer que passava pel mig del castell i posteriorment perdé tota utilitat i fou dividit en diverses illes de cases. El seu enderrocament per a bastir-hi la nova església parroquial es completà l’any 1803.