Les restes d’aquest castell es troben a 155 m d’altitud, a l’est de l’antiga carretera Barcelona-València, en el coll que dona nom al castell.
El coll de Balaguer fou un punt molt estratègic al llarg de l’edat mitjana I també posteriorment. Era considerat com la porta del Camp de Tarragona. Apareix esmentat per primera vegada en les afrontacions del Camp contingudes en la donació que l’any 1118 feu el comte Ramon Berenguer III al bisbe Oleguer de la ciutat I el Camp de Tarragona. El castell del Coll de Balaguer, del qual no sabem amb certesa la data de construcció, és documentat des de l’inici del segle XIII. L’any 1201 el rei Pere I va fer donació a Joan d’Almenara, Martí Vidal i a la resta dels seus germans de religió, arran de la creació de l’orde militar de Sant Jordi d’Alfama, del lloc despoblat d’Alfama, amb els seus termes, perquè el repoblessin i hi bastissin un hospital i una casa de l’orde en honor de sant Jordi que servís de defensa contra la pirateria. La donació d’Alfama també incloïa, segons diu el document, el castello de Balaguer. L’orde de Sant Jordi d’Alfama s’incorporà l’any 1399 a l’orde militar de Montesa, i totes les seves pertinences, entre les quals el castell del Coll de Balaguer, passaren a ser d’aquest orde.
Durant els segles XVII i XVIII l’edifici patí nombroses reformes, i fou un dels bastions on es fortificaren les tropes catalanes durant la guerra dels Segadors, l’any 1640, en la coneguda batalla del Coll de Balaguer, que guanyaren les tropes castellanes.
El mariscal napoleònic Suchet ocupà el castell l’any 1811, en un dels episodis de la guerra del Francès. Uns anys més tard, el 1814, el castell caigué en mans de l’exèrcit anglès, al capdavant del qual hi havia John Murray, que féu destruir la fortalesa aquell mateix any.