El lloc de Mont-roig és esmentat per primera vegada com un dels límits del Camp de Tarragona, l’any 1118, en què Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, atorgà al bisbe Oleguer la ciutat i el Camp de Tarragona. L’església parroquial de Monte Rubeo apareix consignada anys més tard, en la butlla que el papa Celestí III atorgà a l’església de Tarragona l’any 1194. Segons la relació de les dècimes papals dels anys 1279 i 1280, el rector de Mont-roig hi contribuí amb 75 sous.
L’església parroquial de Mont-roig del Camp, al final del segle XV, era de col·lació de la dignitat de l’hospitaler, senyor de Mont-roig.
L’antiga església parroquial de Sant Miquel és d’estil gòtic popular amb una façana renaixentista. L’any 1498, segurament per necessitats d’espai, l’església fou ampliada amb dues capelles i també s’hi feren noves obres d’ampliació el 1574 i el 1580, que encara no havien finalitzat el 1610.
L’any 1780 hom va proposar de bastir un nou temple parroquial en un indret diferent del vell. Les obres de la nova església parroquial, al centre de la vila, s’iniciaren l’any 1799 i amb diferents aturades i represes no s’acabaren del tot fins el 1943.