Segons l’historiador E. Morera, a l’edat mitjana l’església dels Pallaresos depenia del rector de la seu tarragonina, i va instituir-s’hi una vicaria perpètua. La dependència del rector de la catedral de Tarragona venia donada perquè també la mateixa vila dels Pallaresos, de propietat del capítol, era considerada com un raval de la ciutat o una de les faldes de Tarragona, nom amb el qual es designaven a l’edat mitjana en la documentació els pobles que eren considerats com a barris de Tarragona.
Després del concordat de l’any 1751, les rendes de l’església parroquial de Sant Salvador foren unides a la comensalia anomenada de Sant Pau.
L’església actual dels Pallaresos fou consagrada l’any 1796 i bastida en un estil barroc-neoclàssic. Durant la guerra del Francès resultà molt malmesa i poc després fou restaurada. Posteriorment, fou incendiada l’any 1936 en els esdeveniments ocorreguts arran de la Guerra Civil Espanyola.