El poble de Nalec s’emplaça en un petit turó de 487 m a la vall mitjana del Riu Corb, a la riba esquerra. El seu origen, com el de la majoria dels pobles de la vall del Riu Corb, començà amb la construcció d’una torre de defensa, que més endavant es convertí en un castell, esmentat ja en la documentació l’any 1082. Consta que aquest any la fortalesa de Nalec fou assignada com a dotació del monestir de Sant Pere Gros de Cervera, priorat del cenobi de Santa Maria de Ripoll. Posteriorment, el 1164, el terme del castri de Analech apareix mencionat com a afrontació territorial del castell de Verdú, el qual llegà aquest any per testament de Berenguer Arnau d’Anglesola a la seva filla Berenguera.
Al segle XII, mitjançant una permuta amb el monestir de Ripoll, el castell de Nalec passà a mans de la mitra vigatana. Els bisbes de Vic infeudaren aquest castell a diversos nobles. L’any 1265, quan el canonge Ramon d’Anglesola fou elegit bisbe de Vic, Berenguer de Jorba li reté homenatge pel lloc de Nalec que tenia en feu. Fou també durant el govern d’aquest prelat que es produïren nombrosos conflictes entre els homes del castell de Nalec i els del veí castell de Ciutadilla a propòsit de l’aprofitament de les aigües del Riu Corb.
El lloc de Nalec es mantingué dins el domini de la mitra de Vic fins a la desamortització del segle XIX. No resta pràcticament cap vestigi de l’antic castell de Nalec.