Situació
Exterior de la capçalera rectangular de l’església, que sembla correspondre a una edificació anterior d’època pre-romànica.
ECSA - A. Roura
L’antiga església parroquial de Sant Joan és situada a uns 300 m al sud-est del poble de Sant Joan de Pladecorts, al costat del cementiri.
Mapa: IGN-2449. Situació: Lat. 42° 30′35″ N - Long. 2° 47′43″ E.
Per a anar-hi cal seguir l’itinerari indicat a la monografia precedent. (PP)
Història
L’església parroquial de Sant Joan és documentada des de l’any 976, en què Minimil·la, senyora de Pladecorts, donà aquest indret, que posseïa en propi alou, al comte de Cerdanya i de Besalú, Oliba I Cabreta, per tal de rebre’l d’ell en feu; segons aquesta escriptura, Minimil·la feu també reconeixement feudal a l’esmentat comte de les justícies que rebia de la parròquia de Sancti lohannis de Plano de Curtibus. Posteriorment, l’any 1009, aquest temple es torna a mencionar sota la denominació d’ecclesia Sancti lohannis de Palatio, que probablement fa referència a la residència senyorial que l’abat d’Arles tenia en aquest indret per raó de les nombroses propietats que hi posseïa.
Segons un document datat l’any 1266, el rei Jaime I de Catalunya-Aragó va prendre sota la seva salvaguarda un bosc situat al terme parroquial d’aquesta església, el qual era propietat de Berenguer de Santjoan, tot fent la prohibició expressa de caçar, pescar i fer pasturar els ramats sense permís de l’esmentat propietari. Pocs anys després, en la relació de les esglésies i parròquies que contribuïren els anys 1279 i 1280 a satisfer la dècima papal, consta que el sagristà de la parròquia de Sant Joan de Pladecorts pagà, cadascun dels anys esmentats, la quantitat de 14 sous.
Resta de l’any 1339 un interessant capbreu d’aquesta parròquia, el qual descriu la situació de l’església; aquesta, situada en un puig vora el cementiri, era envoltada de parets de tanques on hi havia horts, en la majoria dels quals s’hi havien plantat oliveres. En la declaració feta per sis parroquians, reconeixien que tenien un o més clausum terre o olivariorum, alguns dels quals feien partió amb l’església o el cementiri.
Plànol de la vila medieval de Sant Joan de Pladecorts segons el cadastre del 1811. El castell acabà desplaçant l’església parroquial com a centre del nucli de poblament.
A. Catafau
Amb posterioritat, per una escriptura datada l’any 1372, hi ha constància que un habitant de Sant Joan de Pladecorts comprà una casa situada infra cellariam… de Sancto Iohanne amb el consentiment del senyor de la població i de l’abat d’Arles, els quals tenien els drets senyorials. Sembla, però, que aquesta cellera esmentada en el document no podia existir al voltant de l’església de Sant Joan, ja que era encerclada d’oliveres; cal, doncs, interpretar que el terme “cellera” pren, en aquest cas, el sentit de recinte fortificat, el qual era situat al voltant del castell. L’antiga parròquia de Sant Joan, situada fora d’aquest recinte, podria haver tingut en èpoques anteriors una cellera o sagrera —la qual es dibuixa vagament en el plànol del cadastre de l’inici del segle XIX-, però aquesta desaparegué quan la població es traslladà vora el castell, al voltant del qual se’n creà una de nova.
L’any 1398, la capellania de l’església de Sant Joan era a les mans de Joan Negre per permuta amb Andreu Raseres. Hom desconeix la data exacta del trasllat de la parròquia de l’indret a l’església del castell de la població, mentre que la parròquia originària restava com a capella cemeterial. (AC)
Església
Nau central de l’església, coberta amb volta de canó, amb les arcades que comuniquen amb les naus laterals, obertes al segle XIV.
ECSA - A. Roura
L’antiga església parroquial de Sant Joan és un interessant edifici romànic de tres naus, que sembla haver conservat la capçalera rectangular de l’església preromànica anterior.
La nau central és coberta amb una volta de canó generada per un arc de mig punt, que recolza sobre arcs torals, mentre que les naus laterals són cobertes amb volta de quart d’esfera. La teulada de l’edifici és de dos vessants.
Aquesta església ha estat modificada en diverses èpoques. Així, probablement al segle XIV, es van obrir dues arcades entre la nau central i les laterals, de manera que van ésser destruïts els arcs formers primitius.
Una altra reforma correspon probablement al segle XVII, quan a la part superior de la façana de ponent fou construït un campanar quadrat. L’església roman totalment arrebossada. (PP)
Epigrafia
A l’exterior del mur meridional de l’església hi ha encastada una placa de marbre sobre la qual hi ha gravat un epitafi de la translació de la sepultura d’una dona dita Saurina, datada l’any 1225. La placa fa 46,5 × 26,5 cm. El text és el següent:
1. ANNO M CC XXV VII KALENDAS APRILIS FUIT TR-
2. ANSLATATA HIC SAURINA UT ANIMA
3. EIUS REQUIESCAT IN PACE
Placa de marbre amb l’epitafi de la translació de la sepultura de Saurina, datada el 1225, amb un bell relleu esculpit a la part superior.
ECSA - A. Roura
La seva traducció és:
“L’any mil dos-cents vint-i-cinc a les set calendes d’abril [26 de març], fou traslladada aquí Saurina perquè la seva ànima reposi en pau”.
A l’interior de la part superior del marc de la làpida, a l’angle dret, hom hi veu esculpida una mà beneint, mentre que a l’angle de l’esquerra hi ha també esculpida una mà agitant un encenser esfèric. (PP)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàgs. 158-159
- Rius, 1946, vol. I, pàgs. 45 i 57
- Cazes, 1990, pàg. 34
Bibliografia sobre l’epigrafia
- Corpus des inscriptions, 1986, Vol. 11, pàgs. 148 i LIV