Castell de Rasiguèras

La vila de Rasiguèras és a la riba esquerra de l’Aglí, en la confluència amb el rec de Termena. Una de les mencions documentals més antigues del lloc de Rasiguèras data de l’any 1064, quan els marmessors de Guadall, entre els quals es trobava la seva esposa Ermengarda, lliuraren al monestir de Sant Miquel de Cuixà, entre d’altres deixes testamentàries, l’alou de Radigeres; tanmateix, en aquell moment, la senyoria de l’indret era tinguda pels vescomtes de Fenollet en nom dels comtes de Besalú. Tot i així, vers el 1085, i probablement a causa de les greus desavinences entre Guillem II, vescomte de Castellnou, i el seu parent Arnau Guillem I, vescomte de Fenollet, un cavaller dit Guillem Bernat, fill d’Arsenda, que havia rebut del comte Bernat III de Besalú la investidura del conjunt dels seus castells a Besalú, el Vallespir i la Fenolleda, li feia jurament de fidelitat per “ipsum castrum que vocant de Rasig” o “Montserrat’, amb la seva castellania i totes les pertinences.

A la darreria del segle XIV, entre els anys 1389 1390, el castell de Rasiguèras fou ocupat per les companyies mercenàries de Bernat d’Armagnac, i el mateix any 1390, a l’estiu, intentà en va d’ocupar-lo de nou Gilabert de Cruïlles, governador del Rosselló.

Al segle XVII el lloc de Rasiguèras era senyorejat per la família Viver.

Els escassos vestigis del castell de Rasiguèras són situats al costat de l’església parroquial de la població, dedicada a sant Joan Baptista.