Castell de Caramanh

El castell de Caramanh és situat al cim d’una petita elevació al vessant de la qual nasqué el poble de Caramanh, no gaire lluny de l’Aglí. Tot i que hi devia haver una fortificació anterior, l’actual, de forma quadrangular, és probablement obra del segle XIV. La seva unitat ja va ser trencada al segle XIX amb la subdivisió del conjunt en diversos habitatges. A partir d’aquest castell es formà la vila medieval, que havia estat antigament fortificada; els seus límits foren dictats pels imperatius del relleu, i això explica la forma allargassada del nucli antic del poble actual, que segueix l’eix corbat del petit turó.

Al segle XIII, la senyoria de Caramanh (Karamany, 1211; Karamanho, Caramanho, 1242) era detinguda per una família de cavallers d’aquest nom, vassalls directes dels vescomtes de Fenollet, com Huguet de Caramany, que el 1242 apareix entre els cavallers que testimoniaren l’homenatge de Pere de Fenollet al vescomte de Narbona, i P. R. de Caramany, documentat el 1252. Després del tractat de Corbeil (1258), que afermà la separació de la Fenolleda i el Rosselló, aquests cavallers, com els seus senyors desposseïts, els vescomtes de Fenollet, es posaren al servei dels reis de Catalunya-Aragó i de Mallorca i rendiren, especialment a aquests darrers, serveis que foren apreciats i ben recompensats. El castell és documentat per primera vegada el 1307, sota Ponç I de Caramany, de qui tenim referències des del 1281; veguer de Cerdanya (1303-09), el 1309 i el 1321 apareix documentat com a senyor de Casesnoves (prop d’Illa, Rosselló). També fou lloctinent general del rei de Mallorca (1311-14) i l’any 1312 rebé la investidura de la important baronia de Paracolls (Conflent). El seu successor —probablement fill seu— Ponç II, senyor de Caramany i de Paracolls, s’havia casat abans del 1351 amb Esclarmunda de Vilar, filla d’un ciutadà honrat de Perpinyà (testà el 1395). Sembla que la senyoria de Caramanh es trobava, des del 1357, en mans de Guillem de Lernac (cunyat o gendre de Ponç II).

A la fi del segle XV, Guillem de Caramany —testimoniat des de l’any 1451— es posà al servei del rei de França i esdevingué lloctinent general del governador dels comtats de Rosselló i de Cerdanya durant l’ocupació francesa, sota Lluís XI i Carles VIII. Casat amb Aldonça de Torrelles-Perellós, portava el títol (aragonès) de vescomte de Rueda i era senyor de Millars, Nefiac (Rosselló) i Ceret (Vallespir), entre altres llocs. El 1492 s’enfrontà amb Carles VIII de França, que volia tornar a Ferran II de Catalunya-Aragó i a Isabel de Castella els comtats de Rosselló i de Cerdanya. El 1493 Guillem de Caramany va ser desposseït de tots els seus dominis rossellonesos per Ferran II.