Sant Estève de Derc (l’Esquèrda)

Aquesta església, seu d’una parròquia, era situada a la riba dreta de l’Aglí, a l’W del terme municipal, a l’indret que el cadastre del segle XIX anomena Planal de Sant Estève. Aquest cadastre mostra al Planal de Sant Estève una construcció amb un absis semicircular orientat a l’E que ha de correspondre precisament a l’església de Sant Estève de Derc. La parròquia de Derc (Sancti Stephani de Dercho) és documentada el 1137, quan Ermengol de So llegà als templers de la comanda del Masdéu unes propietats a les viles de Borrat i Centernac, situades dins l’esmentada parròquia. El 1153 foren Guillem de Seguer i Guillem de Montagut que els donaren tot el que posseïen en franc alou a Centernac, a Borrat i a la vila de Sant Estève de Derc. Finalment, el 1214, el topònim Derc apareix escrit Cerg, quan Ramon del Viver feu donació al seu germà Balaguer, comanador del Masdéu, i al germà Esteve, preceptor de Centernac, de la seva part dels delmes de totes les Coromines de Borrat I de tota la propietat de na Boneta.