El poble de Móra, al centre de la comarca de la Ribera d’Ebre, és situat a la dreta del riu, al vessant d’un petit turó on hi ha les restes del castell medieval. El lloc és esmentat el 1153, any en què consta que era inclòs dins els límits del marquesat de Siurana, del qual el mateix any prengué possessió, per cessió del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, Albert de Castellvell. Pocs anys després, el 1172, hom troba la primera menció del temple parroquial de Móra, quan el mateix Albert de Castellvell, feudatari del terme, féu donació a I”ecclesie Sánete Marie de Mora”, d’un honor que tenia a la riba de l’Ebre, i que havia tingut abans el sarraí Zaet Abnacale. Arran d’aquest document hom té notícia que la primitiva església parroquial de Móra era dedicada a Santa Maria, advocació que canvià per l’actual de Sant Joan Baptista, en un moment que fins ara no es pot precisar.
El rector de la parròquia de Móra contribuí amb 100 sous anuals a la dècima papal recaptada els anys 1279 i 1280 a la diòcesi de Tortosa. L’import de la quantitat pagada, gens menyspreable, denota que era una parròquia amb recursos econòmics notables. L’any 1314 l’església parroquial de Móra fou visitada pel bisbe de Tortosa Francesc de Paolac, i consta que en aquell moment n’era el rector Bernat d’Armer.
Amb motiu de la primera guerra Carlina, l’any 1838 el temple de Sant Joan Baptista de Móra fou incendiat i saquejat. Posteriorment fou reedificat, però després de la guerra civil de 1936-39 es va restaurar quasi des dels fonaments. Té una única nau capçada per un absis poligonal i és coberta per una volta d’arestes.