Situació
Aspecte de l’interior de l’església vers llevant, amb l’absis semicircular mig tapat per un altar barroc.
ECSA - J. Colomé
Aquesta capella ocupa el sector de tramuntana del primer pis de l’ala nord del recinte sobirà del castell de Miravet. És precedida, a migdia, per una galeria que dona al pati d’armes.
Mapa: 32-18 (471). Situació: 31TBF978457.
Actualment es puja des del pati d’armes del castell al primer pis de l’ala nord per una escala. (JFS)
Història
Aquesta església fou la capella de la comanda de Miravet, per a ús dels frares del convent establert al castell. Hom no en té referències durant l’edat mitjana. S’han conservat algunes concòrdies entre els frares del Temple i els bisbes de Tortosa sobre el repartiment dels drets eclesiàstics de l’església de Miravet (1153-58 i 1185), però sembla més aviat que es refereixen a l’església parroquial de la vila, aixecada fora del castell. Amb el temps, i ja desapareguts els templers, la capella castellera es convertí en un santuari marià, on es venerava la imatge de la Mare de Déu de Gràcia. (CPO)
Església
Seccions longitudinal i transversal del cos nord del recinte sobirà del castell, que integra l’església.
Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya - L. González
La capella és una nau rectangular de 22 m de llarg per 8 m d’ample i 11 m d’altura, amb l’absis orientat a llevant. Els murs són, en gruix i en factura, semblants als del refetor del castell i les altres dependències. És coberta amb una volta de canó amb un perfil una mica apuntat, obrada de carreu, que arrenca d’una imposta molt simple. L’església impressiona per la sobrietat i la foscor, ja que només rep llum del nord per dues escanyades finestres d’arc de mig punt i ampla esqueixada interior, i per l’oest per dues altres espitlleres que no permeten sospitar que, per dins, componen una elegant rosassa que dona llum al temple.
L’absis de llevant és de planta semicircular, embotit, com als castells templers de Montsó i Peníscola, que és una fórmula pròpia de l’arquitectura siríaca, molt emprada en les esglésies de les fortaleses. A l’esquerra de l’absis, al nord, hi ha una petita sagristia encastada al mur i al mateix costat un passadís que comunica la capella amb una dependència de la “torre del tresor”.
La capella, com tot el conjunt del castell construït pels templers, s’ha de datar a la segona meitat del segle XII. (JFS)
Bibliografia
- Fuguet, 1995, pàgs. 86-87 i 89-90
- Virgili, 1997, doc. 34, pàgs. 83-84, doc. 35, pàgs. 85-86 i doc. 381, pàgs. 472-475