N'hi ha dues grans classificacions. La classificació més tradicional, que es basa en criteris com ara la forma de produir el so, les característiques de certes parts de l’instrument i el tipus d’execució, en deriva tres grups principals: corda, vent i percussió. Dins cada grup hi ha subdivisions: així, els instruments de corda poden ésser d’arc, de cordes polsades i de tecla; els de percussió poden ésser autòfons (quan hom percudeix el cos de l’instrument) o de membrana. El grup més variat és el d’instruments de vent, que, al marge de la distinció entre els de fusta i els de metall, poden ésser de boca, de llengüeta, d’embocadura i de teclat (com l’orgue). Dins cada grup hi ha les anomenades famílies, que reuneixen instruments semblants: així, hom diu que el violí, la viola, el violoncel, el contrabaix, etc, formen una mateixa família. També poden diferenciar-se els instruments pel fet que uns són d’afinació fixa (temprament) i d’altres són d’afinació variable.
La moderna classificació organològica, deguda a C. Sachs i E. Hornbostel, proposa un criteri únic, basat en la manera en què l’instrument produeix les vibracions sonores. Així, en un instrument aeròfon el so és produït per la vibració d’una columna d’aire, en el cordòfon ho és per la vibració d’una o diverses cordes, mentre que en l'idiòfon és tot l’instrument que vibra en ésser percudit, i en el membranòfon ho fa mitjançant una membrana tesada sobre l’instrument; finalment, l'electròfon genera el so amb dispositius elèctrics o electrònics. Els instruments emprats en l’orquestra de tipus occidental són només una mínima part dels existents, sense comptar la immensa quantitat dels de les cultures no europees. D’altra banda, hi ha varietats de música electrònica que prescindeixen dels instruments. La música experimental ha incorporat nous instruments i ha adaptat objectes en principi no musicals a la producció sonora.
Classificació dels instruments musicals segons C. Sachs i E. Hornbostel
aeròfons1 | |||
columna d’aire limitada | trompetes (vibració amb el llavi) | trompeta, trombó, tuba | |
flautes (vibració amb un bisell) | flabiol, flauta travessera, flauta dolça | ||
de llengüeta (vibració amb llengüeta) | oboè, fagot, clarinet, saxofon, cornamusa | ||
columna d’aire il·llimitada | acordió, armònium, orgue | ||
cordòfons | |||
senzills | cítares amb bastó | bastó musical, arc musical | |
cítares amb post (amb diapasó o sense) | cítara de concert, saltiri pinçat, saltiri percudit, címbal | ||
cítara de tecla | amb corda pinçada | clavecí, virginal, espineta | |
amb corda percudida | piano, clavicordi | ||
composts | llaüts | amb cordal | viola, viola de gamba, violoncel, contrabaix |
sense cordal | llaüts (mandolina, llaüt, sitar); guitarres (guitarra clàssica, banjo i balalaica) | ||
lires i arpes | |||
electròfons | |||
amplificació electrònica d’instruments musicals | guitarra, baix elèctric | ||
propiàment elèctrics | generació mecànica del so | captadors electromagnètics, captadors electroestàtics | |
generació elèctrica del so | oscil·ladors d’alta freqüència, oscil·ladors de baixa freqüència | ||
idiòfons | |||
de percussió | directa | entrexocats | castanyoles, platerets, címbals, triangle |
percudits amb maces, baquetes o escombretes | xilòfon, marimba, celesta, vibràfon, campana | ||
indirecta | agitats | sonalls, maraques, penjolls de tubs o de sonalls | |
gratats | matraques | ||
altres (de punteig, de fregament, etc) | caixa de música, làmina vibrant | ||
membranòfons | |||
de percussió | amb baquetes | tamborí, tambor, bombo | |
a mà | pandereta | ||
de fregament | simbomba | ||
de bufament | mirlitó | ||
1L’orgue pertany alhora al grup d’aeròfons de columna d’aire limitada i al de columna d’aire il·llimitada (subgrups de llengüeta) |