Sant Maurici de Calç (Porqueres)

Situació

Església rural amb volta i absis sobrealçats i ornats amb un fris de petites obertures d’arc rebaixat.

J. Moner

L’ermita de Sant Maurici de Calç és situada a les primeres cotes de la muntanya de Sant Patllari, a la vall del Matamors.

Mapa: L38-12(295). Situació: 31TDG777612.

Per arribar-hi, cal prendre la carretera de Pujarnol a la sortida de Banyoles en direcció a Olot per Mieres i Sant Pau. A uns 2 km del punt d’inici de la carretera i just abans de creuar el pont de Matamors surt un camí de terra que porta fins al peu de l’ermita. L’accés en cotxe és dificultós una bona part de l’any, i a peu s’hi arriba en una caminada d’uns 20 minuts. (JMC-JRM)

Història

Aquesta església era una possessió de l’abadia de Sant Esteve de Banyoles, segons que consta en les butlles d’Urbà II (1096) i Alexandre III (1175), on s’esmenta “Sancti Mauritii de Calvis” (del topònim Calvus, terreny pelat). Tanmateix, el lloc ja era conegut el 958, quan els executors testamentaris del comte Guifré de Besalú lliuraren la “Villa Calvos” a l’església de Girona. El 1182, segons l’acta de consagració de Santa Maria de Porqueres, l’església era inclosa dins el terme d’aquesta església, i del 1407 fins al 1691 dins el terme de la parròquia de Miànigues. (ASA)

Església

Planta de la petita església.

J. Moner i J. Riera

L’església de Sant Maurici de Calç és una petita construcció d’una nau amb volta apuntada capçada a llevant per un absis semicircular. La portalada de ponent és rectangular, confeccionada amb pedra toscament tallada, i substitueix l’anterior romànica.

L’aparell és realitzat amb pedra sorrenca de petites dimensions, quadrangulars, seguint filades de forma no gaire regular.

La nau és sobrealçada i sobre la porta hi ha una finestra amb arc de mig punt monolític, feta amb pedra de Banyoles i d’una sola esqueixada, similar a la del mur de migdia. Corona la façana una espadanya de dos ulls coberta amb un petit teulat.

A la façana principal resten cartel·les d’un antic nàrtex avui desaparegut. Hom pot situar aquesta construcció entre la fi del segle XI i el principi del XII. (JMC-JRM)

Bibliografia

  • Constans, 1985, pàgs. 33-34; Monsalvatje, XVII, 1909, pàgs. 236-237.