Resultats de la cerca

Llicenciada en Educació Física i Filologia Catalana, inicià la seva relació amb la lexicologia i la terminologia esportiva l’any 1986, arran de la designació olímpica de Barcelona Ha participat en la redacció del Diccionari de l’esport 1989 i ha coordinat la publicació dels vint-i-nou diccionaris d’esports olímpics del TERMCAT Coneixedora de primera mà de la neologia que es produeix dia a dia en l’àmbit esportiu, assessora el TERMCAT des de la fundació d’aquest centre terminològic i dirigeix el Servei Lingüístic de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya des del 1990 També forma part…

Estudià a les universitats de Heidelberg i Munic, i ensenyà a les de Munic i Göttingen, d’on fou catedràtic de llengua i literatura catalana i castellana del 1961 al 1972, que passà a ser-ne emèrit S’ocupà preferentment de temes de llengua i literatura franceses, espanyoles, catalanes i italianes Inicià la seva carrera científica amb una tesi doctoral sobre el català Die Stellung des Katalanischen zum Provenzalischen und Kastilischen Statistische Analyse von katalanischen Texten aus Mittelalter und Neuzeit , ‘La posició del català amb relació al provençal i el castellà Anàlisi estadística de…

El 1921 guanyà la càtedra de llengua i literatura llatines de la Universitat de Barcelona, on dugué a terme una tasca de renovació de l’ensenyament i es convertí en mestre de tota una generació de llatinistes Fou un dels promotors de la Universitat Autònoma de Barcelona i secretari del patronat Participà activament en diverses tasques de la Fundació Bernat Metge, com a director de les publicacions llatines, redactor, corrector i professor dels collaboradors Hi traduí, amb un criteri força literalista, De la natura de Lucreci 1923 i 1928, obra amb què s’estrenà la Fundació També hi establí l’…

Combatent durant la Guerra Civil de 1936-39 al front de Castelló, durant aquests anys començà a redactar fitxes lexicogràfiques dels parlars de les comarques valencianes Acabada la guerra, des del 1941 treballà en diverses publicacions del País Valencià Jornada , Levante , Las Provincias , i al mateix temps es dedicà intensament a l’ensenyament del valencià, que inicià als cursos de Lo Rat-Penat Collaborà molt activament en l’editorial Sicània 1954-71, una de les primeres que publicà en valencià a la postguerra Publicà  Diccionari de la rima 1956, en collaboració amb Josep Giner, Vocabulari…

Llicenciat en filologia catalana i en filologia hispànica per la Universitat de València 1982, s’hi doctorà el 1989 amb la tesi La poesia de Joan Vinyoli , autor del qual ha esdevingut el màxim especialista, també amb els estudis Joan Vinyoli escriptura poètica i construcció imaginària 1990, premi Josep Carner de l’IEC, Introducció a la poesia de Joan Vinyoli 1991, premi Crítica Serra d’Or 1992 i La freda veritat de les estrelles lectures de Joan Vinyoli 1995 És també autor de  La poesia de Joan Valls  1991,  El teatre a València entre 1963 i 1970  2000,  La poesia catalana del segle XX  2007…

Fill de Josep Maria Boix i Raspall  i germà del sociòleg Emili M Boix i de l’escriptor i editor Maur Maria Boix  Fou director literari de l’editorial Vergara La seva poesia mostra la influència de Maragall i de López-Picó És autor d’ Angle 1935, Soledat abrupta 1937, Felicitat 1944 i Copaltes i mirinyacs 1946 També publicà El suplicant, la deu i l’esma 1972, premi Carles Riba 1971 i Presoner de la boira 1978, premi López-Picó 1976 Collaborà a la secció literària del diari El Matí És autor de la reconeguda traducció catalana en vers del Paradís perdut de John Milton 1950 Fou fill seu el músic…

Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…

Llicenciat en filologia hispànica i doctor en filologia catalana, fou professor titular de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona La seva tasca docent i de recerca se centrà en tres camps la literatura catalana medieval segles XII-XIII, l’etnopoètica i el folklore història del folklore, folklore narratiu i l' ortotipografia , la història de la tipografia, del llibre i de la impremta També impartí història de la lletra, dels caràcters tipogràfics i del disseny editorial a l' Escola Eina Collaborà estretament amb Joan Solà , amb el qual fou coautor de dues…

Es formà a les universitats de Barcelona i de Madrid i als Estudis Universitaris Catalans Lector a la Universitat de Tübingen i professor a l’Institut-Escola de Barcelona, el 1939 s’exilià a Tolosa de Llenguadoc, on, gràcies a Josep Sebastià Pons, esdevingué lector de català i castellà a la Facultat de Lletres de la Universitat i a l’Institut d’Études Hispaniques, i conservador a la Biblioteca Universitària Tornà a Catalunya el 1974, després de jubilar-se Collaborà, entre altres publicacions, a Estudis Universitaris Catalans , Quaderns de Poe­sia , La Publicitat , El Matí , Revista de…

D’extracció social humil, cursà estudis de magisteri a Barcelona i exercí com a mestre auxiliar des dels setze anys fins als divuit Després treballà com a comptable, mentre dedicava el seu lleure a estudiar idiomes francès, alemany, anglès i rus de forma bàsicament autodidàctica Inicià la seva tasca com a traductor a l’editorial Proa amb les primeres traduccions fetes directament del rus al català, publicades entre el 1929 i el 1935 Juntament amb Marcellí Antic i Josep Cruells fundà l’editorial Atena l’any 1935 només s’hi publicaren cinc volums, ja que l’editorial fou clausurada al cap d’un…