Resultats de la cerca

El 1950 ingressà a la Societat de Coloms Esportius de Can Vidalet, que presidí des del 1952 El 1954 fou nomenat inspector del Baix Llobregat Impulsà concursos especials, com el de Can Vidalet, el de Castelldefels o el concurs del Baix Llobregat, organitzat pel Club Esplugues i que més endavant s’estengueren arreu de l’Estat Participà en concursos d’àmbit estatal i internacional També ocupà càrrecs en els clubs d’Esplugues de Llobregat i de Sant Joan Despí Més endavant, exercí de relacions públiques de la Federació Catalana de Coloms Esportius i collaborà en la secció de columbicultura del…

Defensa que s’inicià a la Unió Esportiva Horta i el 1981 passà al Club Hoquei Mollet, amb el qual debutà a la màxima categoria Després jugà al Cerdanyola Hoquei Club 1983-84, el Club Esportiu Noia 1984-86, el Hoquei Club Liceo 1986-93, el Futbol Club Barcelona 1993-96 i el Club Patí Vilafranca 1996-98, on es retirà Conquerí tres Copes d’Europa 1987, 1988, 1992, tres Copes Intercontinentals 1989, 1990, 1993, quatre Supercopes d’Europa 1988, 1989, 1990, 1993, una Recopa d’Europa 1989, cinc Lligues 1987, 1990, 1991, 1993, 1996, quatre Copes del Rei 1988, 1989, 1991, 1994 i una Copa de les…

Fou cronista oficial de Figueres La seva obra més emblemàtica és Figueras Notas históricas , en quatre volums Prehistoria-1386 1960, 1387-1753 1957, 1753-1832 1942 i 1832-1900 1944 Malgrat que fou redactada en els difícils anys de la postguerra i que el seu autor no era un historiador professional, aquesta síntesi provocà un gran impacte per la manca de precedents i pel valor de molta de la documentació presentada, completament desconeguda fins aleshores Posteriorment, escriví el llibre de divulgació Llibre de Figueres 1962, premi Maspons i Camarasa Fou un dels fundadors de l’…

Fundada el 1926 per un grup de joves vinculats a la Joventut Excursionista Pensament, entre els quals hi havia Pere Carné Tenia seccions de fotografia, esports de muntanya, cultura física, infantil, artística i femenina Després de la Guerra Civil les activitats es reprengueren el 1943 amb la recuperació de les seccions d’esports de muntanya i de fotografia, i la creació d’altres com la de tennis de taula, la de ciències, i la biblioteca Els anys 1945 i 1956 organitzà les marxes de regularitat de Catalunya Durant els anys quaranta i cinquanta, s’obriren noves vies d’escalada a Montserrat, el…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, d’on fou professor adjunt del Departament d’Història de l’Art 1966-74 En 1966-71 fou professor de disseny de l’Escola Massana de Barcelona, la qual dirigí entre el 1981 i el 1984 En el camp de la difusió cultural cal subratllar la seva etapa de crític d’art a Destino 1973-78 Dirigí la revista d’investigació Estudios Pro-Arte 1975-78 i fou coordinador de la Història de l’Art Català Edicions 62, 1983, on escriví els apartats dedicats al Noucentisme vol VII i L’Època de les Avantguardes vol VIII Amb Francesc Fontbona, a més de…

Vida i obra Membre d’una família propietària rural de Bigues, era germà de l’advocat i polític Marià Maspons i Labrós 1840 – 1885 i de la també folklorista Pilar Maspons i Labrós 1841 – 1907 El 1862 es llicencià en dret a Barcelona i el 1864 es doctorà en dret civil i canònic Exercí d’advocat fins el 1879, any en què guanyà oposicions notarials a Barcelona Fou soci fundador de l’Associació General per a la Reforma Penitenciària 1880 i vocal de la Comissió de Codificació del Dret Civil Català, i el 1897 fou nomenat degà del Collegi Notarial La seva tasca cultural fou considerable collaborà en…

Vida i obra Llicenciat en ciències físiques i dinàmiques a Barcelona 1891, obtingué el títol de doctor a Madrid 1894 Fou nomenat director de l’Observatori de l’Escola Provincial d’Agricultura i sotsdirector de la Xarxa Meteorològica de Catalunya i Balears 1898 El 1899, després de vèncer pressions polítiques i religioses, guanyà la càtedra de geodèsia a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona UB, i l’any següent la de mecànica racional Impartí aquesta assignatura fins el 1932, que demanà el retorn a la càtedra de geodèsia per deixar la plaça a Esteve Terradas, destituït de la…

Desenvolupament enciclopèdic La raó d’aquest protagonisme cal cercar-la en la migradesa dels recursos públics dedicats –fins a la dècada del 1980– a la recerca historiogràfica i en la feblesa del mercat historiogràfic, que, tanmateix, existeix Hi ha, des de la societat catalana, una demanda de producció historiogràfica, i una part d’aquesta demanda ha estat satisfeta des de les fundacions i des del mecenatge Durant la dècada del 1920, destacaren les fundacions promogudes per Rafael Patxot i Francesc Cambó, i mecenatges com els d’Eduard Toda Una obra tan emblemàtica com la Història de…

Vida i obra Estudià medicina a la Universitat de València 1845, on el 1846 obtingué la llicenciatura en ciències, i cursà estudis de geologia a París Fou catedràtic d’aquesta darrera especialitat i de paleontologia a la Universitat de Madrid 1852-93 La major part de la seva producció científica està dedicada a la geologia, la paleontologia i la prehistòria o protohistòria, com ell preferia dir En el pla personal fou un home profundament religiós i d’ideologia conservadora, per la qual cosa en l’àmbit científic mantingué sempre una visió conciliadora entre la Bíblia i la ciència, mostrant-se…

La redacció de l’editorial s’installà a la Llibreria Catalònia El projecte nasqué amb la reedició de les Obres completes de Jacint Verdaguer 1943 i es feu realitat gràcies a la tenacitat de les gestions de Cruzet a Madrid i la collaboració de Tomàs Garcés Així s’aconseguí el permís d’editar, en colleccions, els primers llibres catalans de la postguerra En foren directors literaris Josep Miracle i, després, Tomàs Tebé Tot i que, després de la victòria dels aliats en la Segona Guerra Mundial, Franco accedí a autoritzar els primers llibres en català de la postguerra per tenir una coartada…