Resultats de la cerca

Començà en l’Amposta i la temporada 1956-57 jugà amb l’Espanya Industrial Interior, ascendí a primera divisió aquella temporada i jugà la següent a la màxima categoria amb el Comtal, nom que aleshores passà a adoptar el filial barcelonista, fins a la temporada 1959-60 Després fitxà pel Gimnàstic de Tarragona 1960-61, el Sabadell 1961-63, el Tortosa 1963-65 i el Vilanova 1965-66 Com a entrenador, dirigí nombrosos equips de les comarques tarragonines

De tarannà catalanista i popular i d’aparició setmanal, fou continuadora del setmanari esportiu La Nau dels Esports El seu fundador fou Josep Sunyol i Garriga i en foren directors Josep M Massip, Lluís Aymamí i Joaquim Ventalló Tingué prestigiosos periodistes com Vicenç Bernades, Enriqueta Séculi, Domènec de Bellmunt, Xavier Picanyol, Rossend Calvet, i dibuixants com Castanys, Opisso i Quelus En algun període, per a esquivar la censura, va adoptar el títol de La Rambla de Catalunya El seu lema era ‘‘Esport i ciutadania’’ En esclatar la Guerra Civil es convertí en diari i esdevingué l’òrgan…

També anomenat Hispània Foot-ball Club, fou un dels clubs pioners del futbol català Fou fundat al novembre del 1900 per membres del dissolt FC Escocès i d’altres procedents del Català SC L’equip s’anomenà en un principi Team Roig, però no trigà a adoptar el nom d’Hispània Athletic Club Era format bàsicament per jugadors escocesos els germans Black i els germans Morris, Hamilton, Denniston i Girvan També hi destacava Garriga, però la seva figura era Gustav Green, d’origen anglès, que després sobresortí en el Barcelona i en l’Espanyol L’equip tenia el terreny de joc al carrer de…

La referència més antiga d’aquesta església, de la qual no es coneix l’emplaçament, és de l’any 1030, en la donació d’un alou situat al terme de les esglésies de Sant Romà de Banat i Sant Iscle de Vilanova, encara que el terme de Sant Iscle de Vilanova és mencionat abans, l’any 1020 i es retroba en instruments dels anys 1044, 1064, 1077 o 1092 L’any 1064, hi ha documentada una deixa testamentària a l’església de Sant Iscle de Vilanova de dues unces d’or El lloc de Vilanova, que figura en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, pertanyia al terme del castell de Sant Jaume, propietat dels…

Aquest castell, avui desaparegut, sorgí dins el terme del castell d’Alforja, del qual Riudecols formava part El terme d’Alforja fou concedit l’any 1158 a Ramon de Ganegod per part del comte Ramon Berenguer IV El topònim Riudecols és conegut des del 1170, que apareix entre les afrontacions del terme del castell d’Escornalbou El senyor del castell d’Alforja, Ramon de Ganegod, subinfeudà el lloc de Riudecols a Pere de Puig l’any 1182 Aquest degué alçar un castell tot seguit i començà la repoblació del terme El seu fill I hereu Guillem de Puig, degué adoptar el cognom Riudecols,…

Situació Aquesta església parroquial és situada al costat del castell de Brunyola, dintre el que fou el clos fortificat, de tal manera que una de les antigues torres d’angle del castell es va adaptar com a campanar APF L’església de Sant Fruitós de Monte-rotundo o Mont-rodon és esmentada per l’antiga documentació, amb aquell nom, els anys 1098 i 1116 Durant el segle XII va adoptar ja el nom de Brunyola, que tenia el castell veí Del 1232 en endavant consta com a parròquia rural del deganat de la Selva Va sofrir una forta destrucció, a l’igual que el castell, durant els…

Situació Aspecte exterior de l’església amb el mur frontal de ponent, molt modificat a causa d’un seguit de reformes ocorregudes al llarg dels anys A Mazcuñan-F Junyent L’església és situada dalt un carener que s’enlaira a la banda nord-occidental del terme, prop del termenal d’Aguilar de Segarra Long 1°39’14” — Lat 41°41’35” Hom hi va pel camí que porta al mas Palomes, però abans d’arribar-hi cal desviar-se, a mà esquerra, per tai de seguir un altre camí que, passant per Sant Miquel, deixa a la capella, coneguda impròpiament amb el nom de Sant Marc, denominació que hom troba al rètol que hi…

Aquesta església és la parròquia del poble de Senyiu, situat al vessant dret de la Valira, prop del coll d’Espina Segons les primeres referències documentals podem suposar que al començament sols fou una església o capella castellera La parroqulalitat del terme es trobava a Sant Julià de Vallsenyiu, que segurament correspon a l’església coneguda en l’actualitat com Sant Pere de la Quadra, a Herbera Més endavant, a partir del segle XIII, Sant Pere de Vallsenyiu es convertí en parròquia en detriment de Sant Julià Vers el 1044, quan el comte Ramon III de Pallars Jussà concedeix en fidel servei…

Situació Façana nord de l’església, amb la porta d’arc de mig punt aixoplugada per un petit porxo tardà ECSA - A Roura L’església de Sant Sarnin és situada al S del poble, a la riba esquerra del torrent de la Pèira, i és flanquejada a l’E pel cementiri parroquial, que ocupa un terreny molt inclinat a la confluència d’un altre rierol Palairac és a l’extrem nord del Perapertusès Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 57′ 25″ N - Long 2° 39′ 45″ E Hom arriba a Palairac des de Tuissan per la carretera D-39, que ressegueix el curs de la riera del Mas de Segura DB Història El primer esment de Palairac és…

Arxiu de la d’Aragó Corona A Ms Ripoll 116 Expositio Beda et Cantica Foli 42, el qual, amb la presentació d’una caplletra “D” decorada amb motius fitomòrfics i zoomòrfics, constitueix una de les poques miniatures d’aquest còdex Arxiu Mas Aquest còdex, compost per 102 folis 18,30 × 25,40 cm, escrits en lletra carolina del segle XI * sobre pergamí, conté, en la seva major part, texts de Beda “ Incipit liber Bede presbiteri de gratia Dei contra Julianum …” foli 1 la seva part final és complementada amb alguns fragments de sant Gregori “ Expositio in Cantica Canticorum… domini Gregoriipapae ”…